Història

Saber més

Saber més

Saber més

Amb la proclamació de la República, els ultraespanyolistes passen de viure en una Dictadura, a haver d’actuar en una República. Aquesta obra estudia l’esdevenir d’aquests col·lectius reaccionaris, fascistitzats i feixistes de la ciutat de Barcelona entre dos fracassos, el del 14 d’abril de 1931 i la seua derrota en les urnes, i el del 19 de juliol de 1936 i la seua derrota als carrers. S’analitza el microcosmos ultra barceloní i com actuava aquesta minoria marginal en un context polític i social advers. Saber més

Història del banc més important de la València de finals del segle XV, que va mantenir relacions financeres amb les grans ciutats europees i amb empreses com ara el banc dels Mèdici. S’organitza en dues èpoques, articulades en tres capítols: la instal·lació a València del pare, Martí Roís, a principis de segle; la internacionalització i reconversió empresarial del negoci familiar durant la direcció dels «hereus d’en Martí Roís»; i l’enfonsament, amb la fugida i la persecució inquisitorial. Saber més

El present llibre recopila una gran diversitat de fonts, pràctiques i escenaris per a reconstruir les principals activitats de Mateu Orfila: home de ciència, experimentador, metge, professor, administrador, expert forense i artista musical. Les fonts són analitzades des de les perspectives que ofereixen els nous treballs sobre història de la medicina forense i les relacions entre ciència, justícia i poder. Saber més

L’objectiu d’aquest llibre és analitzar el món d’unes dones que no van acceptar enclaustrar-se i que van decidir viure soles o en comunitat amb altres dones, mantenint la seua llibertat de moviments i autonomia de vida, però subjectes als superiors dels tercers ordes religiosos en què van professar. Dones cautes i intel·ligents, que sabien els perills als quals podien exposar-se i que van fer creïbles les seues experiències espirituals a la societat. Saber més

Aquest llibre pretén explicar, d’una banda, com era i com funcionava durant el segle XVI «el sistema fiscal» del qual va ser titular la Generalitat foral valenciana i, d’una altra, quines van ser les característiques de «les finances» d’aquesta institució. Tot això, amb la perspectiva de comprendre millor la integració del regne de València en el conglomerat imperial que van governar els hereus de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella. Saber més

La present obra empra els mètodes de l’arqueologia hidràulica i l’anàlisi morfològica de les estructures agràries per a analitzar la formació i l’evolució de l’horta en relació amb la societat andalusina. S’hi proposen diverses fases de construcció, que pareixen estar relacionades amb l’evolució i els canvis socials que es van produir durant aquella època, i fins i tot es planteja una hipòtesi d’adscripció cronològica per a cada fase. Saber més