Sinopsi
Detalles
“Els únics esdeveniments que queden per viure són mèdics”. És una frase extreta de la novel·la “Les particules élémentaires” (Michel Houellebecq, 1998) i que delimita la circumstància que funciona com a punt de partida d’aquest llibre: la presència insistent de diferents formes de malaltia de les societats actuals i l’ocupació creixent de les formes de vida per part de la pràctica i el discurs mèdic.
A partir d’un sòlid i accessible marc teòric, articulat entorn del concepte de biopolítica i per mitjà de referències a una sèrie de novel·les i relats publicats en els darrers anys, Miguel Ángel Martínez fa una anàlisi de les formes actuals de malaltia a través precisament de les seues representacions literàries en què les nostres patologies apareixen com experiències carregades d’una intensitat inusual, que disparen preguntes i sentits imprevistos, i no sols com un desordre fisiològic o mental.
Els textos literaris que recorren aquest volum ens diuen que l’experiència singular de la malaltia sempre està en relació amb la societat i amb l’època en la qual aquesta es desencadena, i ens insten, de fet, a parar-hi atenció. Perquè des d’ací, tal vegada, podríem imaginar models d’organització social que tingueren més en compte la cura dels nostres cossos. Models que haurien d’anar, inevitablement, més enllà de la figura de l’hospital.
Aquest volum va ser escrit abans de l’aparició del SARS-CoV-2, però potser la seua potència radica a haver detectat les transformacions que estaven en curs en el món contemporani. Un món convertit en una “il·limitada pàtria mèdica”, com assenyala un altre personatge, ara de la novel·la “Impuesto a la carne” (Diamela Eltit, 2010).
