Vergel de perfectísimas flores

En el procés de renovació temàtica i metodològica experimentat per la història, els estudis sobre les dones han cobrat especial protagonisme i, entre aquests, hi destaquen les recerques sobre el món religiós, tant que, en alguns casos, el passat de les monges –sobretot en el temps barroc, de la Contrareforma, en què va abundar aquella forma de vida– és conegut gairebé millor que el dels frares. No obstant això, no es pot dir el mateix de les dominiques, fonamentalment en els territoris de l’antiga província d’Aragó, i de manera especial a València. La seua memòria escrita va quedar dispersa a causa dels desastres bèl·lics i les convulsions polítiques contemporànies, que van condemnar a l’oblit els grans cenobis de les monges establertes ací per l’orde dels Predicadors. El present llibre s’ocupa d’una d’aquestes fundacions, que sota l’advocació de “Corpus Christi”, va aixecar a Carcaixent a mitjan de la dissetena centúria sor Inés de l’Esperit Sant, en el segle Sisternes de Oblites, la dominica valenciana més il·lustre de tots els temps.

Emilio Callado Estela  (València, 1973) és doctor en Història per la Universitat de València i catedràtic de la Universitat CEU-Cardenal Herrera, el Departament de Ciències Polítiques, Ètica i Sociologia del qual dirigeix. Està al capdavant del Grup d’Investigació Església i Societat a la València Moderna, finançat per la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya a través de successius projectes d’investigació. És secretari de l’Institut d’Humanitats Ángel Ayala, de l’Acadèmia d’Història Eclesiàstica de València, i de l’Institut Històric Dominicà d’Espanya. Entre els seus llibres més recents es troben ‘El cabildo de la catedral de Valencia en el siglo XVII. Crisis y conflicto" (2019) i ‘Vergel de perfectísimas flores. El convento de Corpus Christi de Carcaixent’ (2020). Coordina les col·leccions editorials Valencians en la Història de l’Església, La Catedral Il·lustrada. Església, Societat i Cultura a la València del segle XVIII, La Catedral Barroca. Església, Societat i Cultura a la València del segle XVII i La Catedral de València en el Segle XVI. Humanisme i Reforma de l’Església.

ÍNDICE

PRÓLOGO, ÁNGELA ATIENZA LÓPEZ

INTRODUCCIÓN.

PRIMERA PARTE

1. LA AVENTURA FUNDACIONAL DE SOR INÉS DEL ESPÍRITU SANTO

2. EN CARCAIXENT Y DE CORPUS CHRISTI

3. FRAY JOSÉ AGRAMUNT

4. VERGEL DE PERFECTÍSIMAS FLORES

5. LAS MADRES AGUSTINA DE SAN NICOLÁS Y HERMENEGILDA DE SAN BERNARDO

6. CRISIS, CONFLICTOS Y GUERRAS

SEGUNDA PARTE

1. EL PARAYSO DE DIOS. IDEA DEL RELIGIOSÍSSIMO MONASTERIO DE SEÑORAS DOMINICAS DE LA REAL VILLA DE CARCAXENTE, DE FRAY JOSÉ AGRAMUNT

2. CATÁLOGO DE RELIGIOSAS DEL CONVENTO DE CORPUS CHRISTI DE CARCAIXENT (1654-1984)

FUENTES Y BIBLIOGRAFÍA

1. FUENTES MANUSCRITAS

2. FUENTES IMPRESAS

3. BIBLIOGRAFÍA

ÍNDICE ONOMÁSTICO DE RELIGIOSAS DOMINICAS

ÍNDICE ONOMÁSTICO Y TOPONÍMICO GENERAL