El paraíso que no fue

En el procés de renovació temàtica i metodològica experimentat per la història, els estudis sobre les dones han cobrat especial protagonisme, i entre ells destaquen les recerques sobre les religioses. No obstant això, no passa el mateix amb les dominiques, ja que la seua memòria escrita es va escampar a causa dels desastres bèl·lics i les convulsions polítiques contemporànies. Aquest llibre rescata el menys conegut de tots els monestirs: el convent de Betlem, fundat a la fi del segle XVII per sor Inés de l'Esperit Sant (Sisternes de Oblites), sens dubte la dominica valenciana més il·lustre de tots els temps.

Emilio Callado Estela  (València, 1973) és doctor en Història per la Universitat de València i catedràtic de la Universitat CEU-Cardenal Herrera, el Departament de Ciències Polítiques, Ètica i Sociologia del qual dirigeix. Està al capdavant del Grup d’Investigació Església i Societat a la València Moderna, finançat per la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya a través de successius projectes d’investigació. És secretari de l’Institut d’Humanitats Ángel Ayala, de l’Acadèmia d’Història Eclesiàstica de València, i de l’Institut Històric Dominicà d’Espanya. Entre els seus llibres més recents es troben ‘El cabildo de la catedral de Valencia en el siglo XVII. Crisis y conflicto" (2019) i ‘Vergel de perfectísimas flores. El convento de Corpus Christi de Carcaixent’ (2020). Coordina les col·leccions editorials Valencians en la Història de l’Església, La Catedral Il·lustrada. Església, Societat i Cultura a la València del segle XVIII, La Catedral Barroca. Església, Societat i Cultura a la València del segle XVII i La Catedral de València en el Segle XVI. Humanisme i Reforma de l’Església.