Mujeres en clausura

En el procés de renovació temàtica i metodològica experimentat per la història, els estudis sobre les dones han adquirit especial protagonisme, i entre ells destaquen les recerques sobre religiositat i espiritualitat. Tant que, en alguns casos, el passat de les monges és conegut quasi millor que el dels frares. No obstant açò, no ocorre el mateix amb les dominiques, doncs la seua memòria escrita va quedar escampada a causa dels desastres bèl·lics i les convulsions polítiques contemporànies, que van condemnar a l'oblit als grans cenobis mongívols ací fundats per l'ordre de Predicadors. El present llibre rescata al més antic de tals establiments: el convent de Santa María Magdalena, fundat a València, immediatament després de la Conquesta de Jaume I, i en peus durant sis llargs segles, als quals va posar fi l'exclaustració vuitcentista.

Emilio Callado Estela  (València, 1973) és doctor en Història per la Universitat de València i catedràtic de la Universitat CEU-Cardenal Herrera, el Departament de Ciències Polítiques, Ètica i Sociologia del qual dirigeix. Està al capdavant del Grup d’Investigació Església i Societat a la València Moderna, finançat per la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya a través de successius projectes d’investigació. És secretari de l’Institut d’Humanitats Ángel Ayala, de l’Acadèmia d’Història Eclesiàstica de València, i de l’Institut Històric Dominicà d’Espanya. Entre els seus llibres més recents es troben ‘El cabildo de la catedral de Valencia en el siglo XVII. Crisis y conflicto" (2019) i ‘Vergel de perfectísimas flores. El convento de Corpus Christi de Carcaixent’ (2020). Coordina les col·leccions editorials Valencians en la Història de l’Església, La Catedral Il·lustrada. Església, Societat i Cultura a la València del segle XVIII, La Catedral Barroca. Església, Societat i Cultura a la València del segle XVII i La Catedral de València en el Segle XVI. Humanisme i Reforma de l’Església.