Mayorguiana

Sense abandonar el seu domini –el concepte–, la filosofia pot interpel·lar l’escena teatral, la qual, al seu torn, proposa reptes que el pensament pot fer seus. D’aquest doble diàleg, mantingut per dos focus d’una el·lipse, sorgeix l’obra, dramàtica i reflexiva, de Juan Mayorga. ‘Mayorguiana’ explora un corpus híbrid i postula que els seus dos vessants creatius naixen d’una inspiració comuna; millor encara, cadascun es constitueix en virtut d’incitacions que provenen de l’altre. Cal, doncs, rastrejar el substrat discursiu de la proposta teatral, l’argumentació subjacent a l’argument i, encara que resulte menys obvi, sondar la matriu dramàtica de la idea. Escriptura singular: Mayorga filosofa dissenyant trames i personatges, però també sap insuflar tensió dramàtica –‘agón’ teatral– a l’esforç categorial.

Alberto Sucasas  és professor de Filosofia en la Universitat de la Corunya, la seua ciutat natal. Els seus llibres exploren la presència de la tradició jueva en el pensament contemporani, en particular Levinas i Derrida (‘El rostro y el texto’; ‘Memoria de la Ley’; ‘Levinas: lectura de un palimpsesto’; ‘Celebración de la alteridad’), i l’impacte filosòfic de l’extermini jueu (‘La Shoah en Levinas: un eco inaudible’; ‘Shoah. El campo fuera de campo’; ‘Claude Lanzmann’). S’interessa igualment per la filosofia del límit d’Eugenio Trías (‘La música pensada’).

INTRODUCCIÓN

PARTE I ENTRE PENSAMIENTO Y TEATRO

1. FILOSOFÍA Y TEATRO, IDA Y VUELTA. UNA APROXIMACIÓN A JUAN MAYORGA

1.1 Entre filosofía y teatro

1.2 ¿Benjamin o Kafka?

1.3 Ética de la escritura teatral

1.4 Escenas de poder

PARTE II TRES LECTURAS: MAPAS, BARBARIE Y PODER

2. CARTOGRAFÍA TEATRAL. (UN EPÍLOGO A EL CARTÓGRAFO)

3. ESCENARIOS DE BARBARIE: HIMMELWEG Y EL CARTÓGRAFO

3.1 Homo fragilis

3.2 Theatrum mundi

3.3 Himmelweg: encubrimiento victimario

3.4 El cartógrafo: la víctima como testigo

4. DE BULGÁKOV A TERESA DE JESÚS: LA ESCENA DEL PODER Y EL PODER DE LA ESCENA

4.1 Poderosas palabras

4.2 Tragedia y drama

4.3 El tercero en discordia

PARTE III EL PENSAMIENTO DE UN DRAMATURGO

5. JUAN MAYORGA, ENSAYISTA

5.1 Un ensayo dramático: Revolución conservadora y conservación revolucionaria

5.2 El teatro pensado (I): del actor al espectador

5.3 El teatro pensado (II): hacia una antropología fundamental

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS