Sinopsi
Detalles
Després de ‘Lo que hacen los mejores profesores universitarios’ i ‘Lo que hacen los mejores estudiantes de universidad’, Ken Bain posa amb aquest llibre la tercera pota al trípode en el qual necessàriament haurà de sostindre’s qualsevol educació superior en el futur, molt especialment la universitària. Així mateix, pot ajudar a construir una forma diferent –i molt més eficient– de contemplar l’educació i de posar-la en pràctica, perquè convida als lectors a pensar en profunditat sobre l’ensenyament i l’aprenentatge, fins i tot sobre el paper que l’educació pot i deu acabar jugant en la nostra societat. Els seus útils i concrets exemples de superassignatures de molt diferents disciplines, a més de promoure un aprenentatge profund i significatiu, es fonamenten en la poderosa noció que els estudiants són curiosos, altruistes i sociables, i en què mantenen aspiracions lloables. Aquestes superassignatures, sòlidament basades en aquesta concepció, fomenten tant l’aprenentatge profund com la prosperitat humana en el seu sentit més ampli.
Biografia
Ken Bain 
, historiador, professor i escriptor, és autor de ‘What the Best College Teachers Do’ (2004) i ‘What the Best College Students Do’ (2012) –les traduccions del qual, ‘Lo que hacen los mejores profesores universitarios’ i ‘Lo que hacen los mejores estudiantes de universidad’, respectivament, han sigut publicades per PUV–. Tots dos, guardonats amb el Premi Virginia and Warren Stone i traduïts a dotze idiomes, han sigut dels títols més venuts sobre ensenyament i aprenentatge. Els seus treballs com a historiador s’han centrat principalment en la història política estatunidenca de mitjan segle XX, i inclouen els llibres ‘The March to Ziony’ i ‘Last Journey Home: Killing Roosevelt’. Ha fundat centres d’ensenyament en quatre universitats (Vanderbilt, Northwestern, NYU i Montclair State) i va ser professor d’història durant més de trenta anys, tasca per la qual va rebre diversos premis d’ensenyament. A més, ha ocupat diversos càrrecs administratius, inclosos els de vicerector i rector, i ha sigut consultor especial de diversos governs estatunidencs i de la Unió Europea, així com d’institucions de tot el món.
Índex
Indice
Agradecimientos
I. La idea
Prefacio
Capítulo 1. Confiando en nuestras máquinas
Capítulo 2. Cómo aprendemos
II. Las asignaturas
Prefacio
Capítulo 3. Un nuevo tipo de universidad
Capítulo 4. Libros entre Rejas
Capítulo 5. Clases diversas
Capítulo 6. De Charlottesville a Singapur y más allá: en busca de superasignaturas
Capítulo 8. Instrucción entre iguales y algo más
Capítulo 9. Rehacer una superasignatura
Capítulo 10. Sopa de aprendizaje interdisciplinar
Capítulo 11. Integración de Capacidades
Capítulo 12. Promover mentalidades de crecimiento
Capítulo 13. Un departamento de superasignaturas
Capítulo 14. Una odisea personal hacia una superasignatura
Capítulo 15. Todo el conocimiento está relacionado
Capítulo 16. La pedagogía de salir
Capítulo 17. Calificaciones
Epílogo
Apéndice
Índice analítico
