Product Documents

Theodor W. Adorno

Uno de los últimos genios

Detlev Claussen

Col·lecció: Biografías, 7

ISBN: 978-84-370-6172-6

Matèria: filosofia

Idioma: castellà

Coeditor: Editorial Universidad de Granada

Any ed.: 2005

Enquadernació: cartoné

Format: 16,5 x 24,5 cm

Pàgines: 450 pp.

32,00 €

Sinopsi

Detalles

Theodor W. Adorno, una de les figures més destacades de l'efímer segle XX, un dels últims exponents de l'individu burgès, un dels últims genis: des de la seua infància en les acaballes del segle XIX, els seus anys escolars durant la Primera Guerra Mundial, la seua formació intel·lectual a Frankfurt, Viena, Berlín i Londres en el període d'entreguerres, l'experiència del nacionalsocialisme i de la Segona Guerra Mundial i l'exili als Estats Units del New Deal, fins a la seua tornada a l'Alemanya d'Adenauer i de la protesta estudiantil, en Adorno es concentra de forma exemplar el «segle dels extrems». Detlev Claussen presenta Adorno com un artista els múltiples interessos del qual -musicals, sociològics i filosòfics- cal entendre de forma unitària. «En una necrològica sobre Adorno he dit el que ací voldria repetir: si hi ha un home que meresca el qualificatiu de geni en la nostra època de transició, és sens dubte ell.» Max Horkheimer, 1969. Detlev Claussen presenta la figura d'Adorno al gran públic: el retrat d'un intel·lectual únic, en la vida i obra del qual es concentra tot un segle.

Índex

Indice

Índice

Cómo habría de leerse

EN LUGAR DE UNA OBERTURA: SIN DESCENDENCIA

SHÖNE AUSSICHT. INFANCIA EN FRANCFORT HACIA 1910.

DE TEDDIE WIESENGRUND AL DOCTOR WIESENGRUND-ADORNO

EL NO IDÉNTICO

TRANSICIONES

Bertolt Brecht: «A los que nazcan después»

Theodor W. Adorno: «Lejos del fuego»

Hanns Eisler, el hermano no idéntico

Fritz Lang, el amigo de América

RETORNO A FRANCFORT

EL IDÉNTICO

PALIMPSESTO DE LA VIDA

APÉNDICE

Cartas

1) Theodor W. Adorno a Ernst Bloch, carta del 26 de julio de 1962.

2) Max Horkheimer a Theodor W. Adorno, carta del 27 de septiembre de 1958

3) Theodor W. Adorno: Carta abierta a Max Horkheimer con ocasión de su setenta cumpleaños, el 14 de febrero de 1965

4) Theodor W. Adorno a Claus Behncke, carta del 21 de febrero de 1964

5) Max Horkheimer a Otto O. Herz, carta del 1 de septiembre de 1969

Sobre las fuentes

Documentación: textos y fotografías.

Son muchos a los que he de dar las gracias.

Índice onomástico

Citació

Detlev Claussen (2005). Theodor W. Adorno. Uno de los últimos genios. Universitat de València.

Detlev Claussen. Theodor W. Adorno. Uno de los últimos genios. Universitat de València, 2005.

DETLEV CLAUSSEN. Theodor W. Adorno. Uno de los últimos genios. Valencia: Universitat de València, 2005. ISBN 978-84-370-6172-6.

Detlev Claussen. Theodor W. Adorno. Uno de los últimos genios. Valencia: Universitat de València; 2005. 450 p.

Copiar al portapapeles