Filosofia

Aquest volum proposa reflexions sobre si l'art pot ser utilitzat per a desplegar la crítica social. Per a açò, Hernàndez i Herzog comenten les fites més destacades de la filosofia i sociologia: K. Marx, S. Kracaucer, TW. Adorn o J. Habermas, expliquen la teoria de l'elaboració d'A. Honneth, i analitzen, des de la pluralitat de les arts, les tres maneres de reconeixement (amor, dret i solidaritat). Saber més

Publicada en 1877, aquesta obra manifesta l'original manera de filosofar de Julius Bahnsen, un dels principals representants de l'escola pessimista alemanya del segle XIX. Exposada en el seu peculiar estil literari, caracteritzat per una amarga ironia i un corrosiu humorisme, en ella presenta la seua estètica, i els trets fonamentals del seu «pessimisme de la contradicció» Saber més

En aquest sèrie d'assajos, Fubini fa una ja necessària revisió «dopo Adorno» de les relacions entre música i filosofia. Ens presenta una anàlisi aguda i sistemàtica de material sonor i biogràfic d'autors com ara Stravinsky, Wagner, Debussy o Schönberg en un intent de trobar un fil conductor que permeta orientar-se en la intricada història del segle XX. Saber més

La forma és la veu amb la qual l'assagista dirigeix les seues preguntes a la vida. Si el problema de la destinació ha determinat sempre el problema de la forma, els assajos de "El alma y las formas" havien de ser irònics: l'assagista es refereix a les qüestions més importants de la vida des de la superfície, allunyat de les profunditats de les quals parla, que troba només en els llibres. Saber més

"La querella de los bufones" sorgida en un moment de crisi poètica i institucional del model francés de teatre musical, va generar una gran controvèrsia sobre el gust. En aquest llibre es recullen, per primera vegada en castellà, els principals textos amb els que el nucli fundacional de l'«Enciclopèdia» va intervenir en aquesta "querella" de proporcions llegendàries. Saber més

Aquest llibre consta de dues parts que no sols serien complementàries, sinó que a més a més l'última podria ser una il·lustració de la primera en la mesura que s'hi analitzen les opinions d'un autor concret -Ludwig Wittgenstein- amb el rerefons de les conclusions aconseguides prèviament en el que seria més aviat un tractament sistemàtic del problema del significat i la comprensió en la música. Saber més

Ground agafa per les banyes el bou del xoc de l'art contemporani platejant, en el nivell de la reflexió filosòfica, aquelles preguntes «grosseres» que pareixien confinades en la resposta de l'home del carrer o del crític reaccionari: no és una bestiesa eixa pila de rajoles en el museu? No obstant això, la seua intenció no és fer-nos prendre partit a favor o en contra de determinades obres d'art del Minimal o del Conceptual. Saber més

Per a Du Bos, la finalitat específica de l'art és emocionar. Aquestes reflexions, fruit de més de deu anys de treball, van ser publicades per primera vegada el 1719 i constitueixen la seua exposició més treballada sobre la teoria de les arts. Saber més

La importància decisiva del costat èpic del teatre wagnerià, les seues peculiaritats i les seues implicacions, la mesura en la qual reflecteix una tendència característica del "segle de la història", i com la supera és el tema que, present des de les primeres pàgines, domina tot el llibre. Saber més