Escrit a València

Amb les seues aportacions, Albert Hauf Valls (Sóller, Mallorca, 1938) ha infuït molt significativament i positiva en la manera en què llegim i interpretem avui els clàssics de la literatura catalana medieval. Al llarg de la seua trajectòria, el filòleg mallorquí ens ha oferit edicions filològiques abundosament anotades i antologies d’alguns dels nostres autors més destacats (Joanot Martorell, Francesc Eiximenis o sor Isabel de Villena), així com d’altres textos no tan coneguts, però la importància dels quals ha sabut veure i posar de relleu gràcies al seu afinat judici crític (com ara l’anònima ‘Flor de les històries d’Orient’ o la ‘Contemplació de la Santa Quarantena’, de Joan Eixemeno), a més de publicar més de dues-centes cinquanta contribucions, entre llibres, capítols de llibre i articles científics, que ens han fornit un volum ingent d’informació nova sobre aspectes com ara el context, els models, les fonts, la llengua o l’estil de l’obra estudiada en cada cas. De la rellevància d’aquestes contribucions en dona bona prova la publicació del present volum, que hem titulat ‘Escrit a València’ perquè presenta una tria de textos escrits entre els anys 1982 i 2015, que abasten la seua darrera etapa com a catedràtic d’Estudis Hispànics a la Universitat de Cardiff i tot el període que exercí com a catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València, i també perquè analitzen obres en bona part escrites o estretament vinculades a la València medieval. Els estudis seleccionats han estat agrupats en cinc apartats diferents, que responen a cinc sòlides línies de recerca desenvolupades per Hauf durant el període esmentat, ço és: les cròniques catalanes medievals, la predicació dels segles XIV i XV (Francesc Eiximenis i sant Vicent Ferrer), l’obra d’Ausiàs March, la narrativa cavalleresca (el ‘Tirant lo Blanc’ i el ‘Curial e Güelfa’) i l’obra de Jaume Roig i la de sor Isabel de Villena.

Pòrtic

Pròleg

HISTORIOGRAFIA MEDIEVAL

Les cròniques catalanes medievals: notes entorn de la seva intencionalitat

Història i literatura: Jaume I i els trobadors

Estudi introductori a l’edició de La flor de les històries d’Orient d’Aitó de Gorigos

DE FRANCESC EIXIMENIS A VICENT FERRER

El panorama literari en temps del rei Martí

Del sermó oral al sermó escrit. La Vita Christi de fra Francesc Eiximenis com a glossa evangèlica

El Psalterium alias Laudatorium i la Vita Christi de Francesc Eiximenis, obres complementàries?

La predicació vicentina: tècniques narratives dramàtiques relacionables amb l’art de meditar

AUSIÀS MARCH

El lèxic d’Ausiàs March: primer assaig de valoració i llista provisional de mots i de freqüències

ALBERT HAUF

Ausiàs March i el temor d’amor

L’apocalipsi marquià. Ausiàs March, místic i profeta de l’amor humà

NOVEL∙LA CAVALLERESCA

«¡Que vingui Plaerdemavida! ¡Que vingui Tirant!»

Profetisme, cultura literària i espiritualitat en la València del segle xv: d’Eiximenis i sant Vicent Ferrer a Savonarola, passant pel Tirant lo Blanc

El parany historiogràfic: notes al pròleg del Tirant

«La dama de Rodes»: tècnica i «energia Boccacciana» en un Novellino del Tirant lo Blanc

Una Versió Valenciana Quatrecentista Desconeguda De La Obsidionis Rhodie de Guillaume Caoursin

Seducció i anti-seducció: d’Ovidi a L’Heptamerón, passant pel Tirant Lo Blanch

«Manus habent»: entorn als eufemismes amorosos de tipus militar en el Tirant lo Blanc

Artur a Constantinoble. Entorn d’un curiós episodi del Tirant Lo Blanc

Tres cartes d’amor: Contribució a l’estudi del gènere epistolar en el Tirant lo Blanc

«Sinó per la fe de Jhesuchrist» (Tirant lo Blanch, capítol 403)

«No és negú qui virtuosament ame Tirant lo Blanc revisitat» In Memoriam J.M. Aguirre i Arthur Terry

Tirant lo Blanc: algunes qüestions que planteja la connexió corelliana

Una Falla per a Tirant o l’exorcisme de les mitologies

Seducció (Làquesis), versus elecció i gràcia prevenint (Güelfa)

JAUME ROIG I ISABEL DE VILLENA

De l’Speculum Humanae Salvationis a l’Spill de Jaume Roig: itinerari especular i figural

Isabel de Villena

Text, pintura i meditació: el Speculum Animae atribuït a Sor Isabel de Villena, i la funció empàtica de l’art religiós