El franquismo se fue de fiesta

La dictadura franquista, a més de consolidar-se per mitjà d’un règim de terror, també es va afermar amb la creació de múltiples rituals festius, creats ‘ex novo’ o imaginats com a tradicionals, per part d’unes comunitats que renovaven així els seus vincles i memòries socials. Aquest llibre aborda, des d’una àmplia perspectiva cronològica i geogràfica, i amb un enfocament històric i cultural, la polièdrica relació de la dictadura franquista amb les festes populars com a referents polítics, socials i culturals fonamentals per a comprendre el segle XX. D’aquesta manera, s’abasta un ventall de formes i expressions que van des de les estratègies del règim per a convertir els entorns festius en espais d’afirmació nacional catòlica o feixistizatció fins a altres comportaments heterodoxos o contestataris tolerats en el marc del ritual. S’analitzen en profunditat fenòmens festius com les Falles de València, els Sanfermins, la Setmana Santa a Andalusia, les festes majors de Catalunya, la romeria de El Rocío, el folklore de la Secció Femenina, el Dia d’Astúries, les festes rurals a Mallorca o els Carnestoltes de Cadis. L’anàlisi d’aquestes festivitats i de la seua evolució, mitjançant enfocaments que prioritzen una mirada «des de baix», permetrà replantejar qüestions essencials sobre la legitimació, l’espai públic i les expressions culturals de la dictadura franquista.

Claudio Hernández Burgos és professor en la Universitat de Granada i autor d'obres seminals en l'àmbit de la història sociocultural de la dictadura. César Rina Simón és professor en la Universitat Extremadura i compta amb una àmplia trajectòria investigadora en l'àmbit de les interseccions entre poder i cultura popular. Des de fa una dècada, tots dos venen obrint nous horitzons interpretatius de la dictadura, incidint en la capacitat del franquisme per a generar espais de consentiment i de construcció de significants mitjançant mecanismes que podríem denominar banals.

Investigar el franquismo desde las fiestas populares

Claudio Hernández Burgos, César Rina Simón

Las Fallas de València bajo el franquismo. La reinvención integral de una fiesta

Gil Manuel Hernàndez Martí

El mediador mediatizado: apropiaciones múltiples de Hemingway en los Sanfermines del franquismo

Francisco Javier Caspistegui

Nacionalización, recatolización y legitimidad sacropopular en la Semana Santa de Andalucía durante la Guerra Civil y la posguerra

Claudio Hernández Burgos, César Rina Simón

«Pólvora, folclore y fascismo»: la politización de las fiestas mayores en la Cataluña franquista

Jordi Carrillo Caro

Rebelión, fascistización y tradicionalismo. El Rocío del franquismo

José Carlos Mancha Castro

Mujer, nación y folclore en Málaga

Lucía Prieto Borrego

«Sabor netamente asturiano»: el Día de Asturias en Gijón como ejemplo de las relaciones del franquismo con las fiestas populares

Enrique Antuña Gancedo

La fiesta local en las periferias rurales de posguerra y los límites de institucionalización del franquismo: el municipio de Artà en Mallorca

Antoni Vives Riera

«Hay quien dice que Cádiz no tiene fiesta...»: De la prohibición del Carnaval a las fiestas típicas gaditanas

Santiago Moreno Tello