La poética quietista de Valle-Inclán

Durant la dècada de 1907 a 1917 va tenir lloc un període de crisi existencial i literària en la trajectòria de Valle-Inclán. En aquest temps comença a posar per escrit en la premsa les seues teories estètiques, textos en què es revela conscient d’un canvi lligat a la inquietud per la mortalitat, on prenen cos els pressupostos d’un art perdurable i no mimètic, i que culminen en la publicació del seu tractat d’estètica ‘La lámpara maravillosa. Ejercicios espirituales’ (1916), dels poemes de ‘El pasajero’, i de l’experiment narratiu ‘La medianoche. Visión estelar de un momento de guerra’ (1917). La poètica que Valle-Inclán desenvolupa en aquests llibres, el quietisme estètic, es consolida sobre un principi gnoseològic heretat del neoplatonisme i la tradició mística: la contemplació, un exercici de coneixement amorós que fonamenta una estètica i una poètica bel·ligerants amb els codis de la literatura realista. Tot i que ‘La lámpara maravillosa’ és la poètica més completa i representativa del modernisme hispànic, des de la seua publicació ha estat la seua obra més controvertida, tant per la unió d’estètica i mística, com per la presència de temes i motius de l’esoterisme i l’ocultisme finiseculars. L’arc que traça aquest llibre va des de les fonts de la poètica quietista fins a la seua ressonància en obres posteriors, quan ja el temps havia deixat pas a la seua nova estètica, l’esperpèntica.

Isabel González Gil  (Salamanca, 1982) és poeta i professora de Teoria de la Literatura i de Creació Poètica en la Universitat Complutense de Madrid, en la qual imparteix classe en el Grau de Literatura General i Comparada i en els màsters d’Estudis Literaris i d’Escriptura Creativa. En 2014 es va doctorar en la UCM amb una tesi titulada “Estética y poética de Valle-Inclán: La lámpara maravillosa”. Mentre preparava la tesi doctoral va viure a França durant set anys en els quals va ser lectora i investigadora en les universitats de Lió i Niça. Actualment resideix a Madrid. Ha rebut el X Premio Internacional de Poesia Gastón Baquero per “Cuerpo en sombra”, publicat en 2018 en l’Editorial Verbum, i va ser finalista del Premio Internacional de Poesia Pilar Fernández Labrador. Les seues línies d’investigació comprenen les poètiques modernistes i la teoria i la creació lírica, temes sobre els quals ha publicat estudis en nombroses revistes i llibres acadèmics. 

INTRODUCCIÓN

1. UNA LÁMPARA EN EL OCASO DEL MODERNISMO. EL FIN DE SIGLO Y LA VASTA GNOSIS EUROPEA

1.1 París, una nueva Grecia

1.2 Esoterismo y ocultismo en los círculos literarios

1.3 El retorno imposible. Principales tendencias espirituales

1.4 Mapa del esoterismo y el ocultismo finisecular

2. NELL MEZZO DEL CAMMIN. EL PERIODO QUIETISTA DE VALLE-INCLÁN (1907-1917)

2.1 Valle-Inclán, ¿contemplativo?

2.2 De la visión ocultista a la visión quietista

2.3 La gestación de La lámpara maravillosa (1908-1916)

2.4 La recepción de La lámpara maravillosa

2.5 Un viaje a las alturas: la contemplación de la guerra

3. LA CONTEMPLACIÓN ESTÉTICA EN OCCIDENTE: FUENTES DE LA LÁMPARA MARAVILLOSA

3.1 La lámpara maravillosa y la tradición occidental de los ejercicios espirituales

3.2 Fuentes de la contemplación en La lámpara maravillosa

4. LA DISCIPLINA ESTÉTICA DE VALLE-INCLÁN

4.1 Visión circular y des-cielo

4.2 Caminos de perfección: eros y ascesis

4.3 Etapas del camino de perfección

4.4 Arquitecturas del yo y arquitecturas del texto

5. VISIÓN ESTELAR Y VISIÓN NARRATIVA EN LA MEDIA NOCHE

5.1 El vuelo sobre las trincheras de Valle-Inclán: la contemplación de la guerra

5.2 La visión estelar: un concepto previo

5.3 La visión desde la altura y le regard d’en haut en Goethe

5.4 Sujeto y percepción

5.5 Tiempo, espacio y narrador en La media noche

5.6 La poeticidad de La media noche

5.7 ¿Un proyecto fallido?

6. DEL QUIETISMO AL ESPERPENTO

6.1 De la luz de La lámpara a las luces de la Bohemia

6.2 La perspectiva de la otra ribera: Los cuernos de Don Friolera

6.3 Tirano Banderas

6.4 El quietismo después del esperpento

EPÍLOGO La isla inexistente, entre modernismo y vanguardia

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS