Galicia, un golpe sin cuartel, una guerra sin trincheras

Encara que pel títol pugui semblar-lo, aquest no és un llibre sobre la història de Galícia. És un llibre fet des de Galícia que versa sobre una forma violenta de prendre el poder per a derrocar una democràcia pluripartidista a l’Europa dels anys trenta i que analitza com va funcionar el quart d’assaig d’una dictadura totalitària que es va consolidar en temps del feixisme. Com el franquisme va ser l’únic règim dictatorial sortit de les cendres d’una guerra total, emmarcar aquestes singularitats en els processos del seu temps i contextualitzar-les és fonamental per a aspirar a abordar un estudi més ampli. Darrere del cop podria dir-se que hi ha molta més acció militar que reacció política per l’escàs pes social amb el qual va comptar. Però l’acció militar va requerir la construcció d’un projecte polític que, a mesura que es va dilatar el cop d’estat i es va convertir en guerra, ja no va poder ser l’especificat en les Instruccions de Mola i la seva inconcreta dictadura republicana. Aquesta evolució va tenir el seu reflex en els territoris que van caure primer en poder dels colpistes. Sense entendre com es va desenvolupar en aquests territoris no podrem comprendre la lògica de la dictadura imposada en la resta de l’Estat. Un treball coral que pretén aportar una nova perspectiva a la construcció del franquisme des del seu origen –el cop d’estat– i que inclou els territoris que van caure en poder dels colpistes al juliol de 1936, els quals molt sovint han quedat obviats de l’anàlisi historiogràfica.

Lourenzo Fernández Prieto  (A Devesa-Ribadeo, 1961) és catedràtic d’Història Contemporània en la Universidade de Santiago de Compostel·la. Ha estat professor convidat en les universitats de Princeton (Oates Fellow), CUNY (Graduate Center) i Cork. Actualment és director científic comissari del Centre de Recerca de Paisatges Atlàntics Culturals (CISPAC) de les tres universitats gallegues. Especialitzat en la història de les societats rurals i del canvi tecnològic agrari, ha indagat sobre la construcció de la modernitat en el món rural i sobre el temps del cop, la guerra i la dictadura. Ha publicat, juntament amb D. Vilavedra i A. Miguez Mascle, ‘1936. Un nuevo relato’ (PUZ, 2020) i amb A. Miguez Mascle, com a editors, ‘Golpistas e verdugos de 1936. Historia dun pasado incómodo’ (Galaxia 2018) i ‘Historia de la Guerra civil contada por dos hermanas’ (Comares, 2018), i amb Juan Pan-Montojo i Miguel Cabo ‘Agriculture in the Age of Fascism. Authoritarian Technocracy and Rural Modernization 1929-1945’ (Brepols, 2014).

Francisco J. Leira Castiñeira  (la Corunya, 1987) és director del Grau en Història, Geografia i Història de l’Art de la Universitat Isabel I. Ha estat professor contractat postdoctoral dins del Grup de Recerca HISTAGRA, de la Universidade de Santiago, i ‘visiting fellow’ en el Centre of War Studies-University College Dublin. Recentment ha publicat ‘Soldados de Franco. Reclutamiento forzoso, experiencia de guerra y desmovilización militar’ (Siglo XXI), que tindrà versions en anglès i gallec, i ‘Los Nadies de la Guerra de España’ (Akal, 2022). És editor del llibre ‘El pacifismo en España desde 1808 al No a la Guerra de Iraq’ (Akal, 2023).

Prefacio. Hacia la deconstrucción de la «historia recibida»: en favor de una memoria democrática

Galicia, un golpe sin cuartel y una guerra sin trincheras

Primera parte. Más allá de los tópicos. La sociedad civil que sufrió el 18 de julio

Caciquismo y dictadura en la provincia de ACoruña (1923-1931)

Más allá de los tópicos: sociedad y política en el ámbito rural

De periferia a centro: sociedad y política en el mundo urbano

Segunda parte. Eliminar para purificar. El proceso de destrucción del mundo liberal

Los lazos invisibles de la trama golpista

Voluntarios e involuntarios: el centro de reclutamiento golpista

Víctimas y verdugos en la persecución golpista de 1936: notas para una nueva propuesta de análisis

Género y represión

Espacios de reclusión: cárceles, campos de concentración y explotación laboral

Persecución económica y profesional (1936-1940)

La represión sobre la lengua gallega: años de terror, tiempos de silencio

Tercera parte. Los cimientos del «Nuevo Estado». Construcción política del golpismo

Cuando el vecino no elegía al alcalde: la selección de los poderes locales

Los católicos en la Galicia de retaguardia: el banco de pruebas eclesial

Mujeres para la guerra, mujeres para la paz: la Sección Femenina en Galicia (1936-1940)

Ser mujer en el franquismo (1939-1950): la construcción discursiva de la feminidad normativa

Fuera de toda moral: la prostitución en tiempos de Franco

El franquismo y su política de vivienda en Galicia: contribuciones a un debate incipiente

De la unidad antifascista a la lucha armada: el movimiento guerrillero en Galicia

Cuarta parte. Presente de un pasado incómodo. Claves para entender nuestra historia

Memoria y ficción en la narrativa gallega, o cómo hacer visible lo invisible

«De granito jurídico»: la materialidad de los legados del franquismo en democracia

La estética palaciega de la indecencia: el Pazo del Caudillo

Memoria en conflicto, memoria educativa: 1936 en la formación del profesorado y del alumnado de educación primaria

Reconciliación y verdugos invisibles de 1936: una historiografía

Bibliografía

Autoría