Franquismo de carne y hueso

El Dimecres de Cendra de 1950, diversos veïns d’Albanchez (Almeria) van desafiar la prohibició de celebrar el carnestoltes escenificant l’“enterrament de la sardina”. Disfressats de sacerdots i escolans, es van llançar al carrer. Allí se’ls van anar unint altres xics, dones i xiquets, i es va formar espontàniament un grup que va anar recorrent el poble, però en arribar al carrer General Mola, la Guàrdia Civil els va dissoldre a base de galtades i colps amb la porra. Segons les autoritats, un d’ells portava un pal de granera en el qual havia col·locat un carabassot que simulava una creu. A més, asseguraven haver escoltat entre la multitud “palabras propias de un sacerdote al verificar un funeral”. A partir d’aquestes evidències, van interpretar els fets com una mofa cap a la religió. Xicotets successos com aquest permeten que ens endinsem en el franquisme “realment” viscut. Amb això es pretén examinar, a través de les experiències quotidianes d’aquells les existències dels quals van transcórrer sota la dictadura, les complexes i fins i tot contradictòries percepcions que van suscitar les polítiques del règim entre la gent del carrer i mostrar com l’atracció popular per determinats aspectes del franquisme va coexistir durant tot el període amb la resistència enfront d’uns altres.