Ut amicitiam omnibus rebus humanis anteponatis

Aquest volum, que reuneix un conjunt d’estudis en homenatge a la professora Gemma Avenoza Vera, aspira a ser, especialment, un testimoniatge d’amistat, així com a conservar el record de l’activitat investigadora d’una persona entusiasta dedicada a examinar els còdexs medievals i els primers volums impresos. Els treballs ací reunits s’interessen per l’estudi del llibre en la seua polièdrica diversitat, analitzat des de l’òptica de tradicions disciplinàries com l’arxivística, la codicologia, la filologia, la història de l’art, la incunabulística o la paleografia. Les temàtiques estudiades conflueixen en l’espai d’investigació de la Red del Libro Medieval Hispánico, reclamat per diferents disciplines erudites i a la definició de les quals va contribuir decisivament la doctora Avenoza.

Francisco Gimeno Blay , catedràtic de Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de València i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, ha pronunciat conferències i ha impartit lliçons en diverses universitats i institucions culturals espanyoles i europees. Els seus treballs s’han encaminat a l’edició de textos d’època medieval. Ha estudiat l’evolució de l’escriptura en aquesta etapa històrica, tant a la Corona d’Aragó com al conjunt de la península Ibèrica. La seua investigació s’ha dedicat principalment a estudiar els aspectes relacionats amb la història de l’alfabetisme i de l’escriptura medievals en totes i cadascuna de les seues manifestacions, així com l’escripturació de les llengües romàniques front al llatí. És el responsable acadèmic de la catalogació dels manuscrits medievals i renaixentistes de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i membre del Comité Internacional de Paleografia Llatina. També codirigeix la col·lecció Història, editada per Publicacions de la Universitat de València.

Prólogo 

Publicaciones de Gemma Avenoza (1959-2021†) compilada por M. Lourdes Soriano Robles 

Los libros del mostassaf (siglos XIV-XV). Análisis de sus tipologías documentales más usuales 

Biblioiconografía y difusión editorial. La trayectoria de Carlos Maynes en la imprenta quinientista 

Serendipia dominicana. Hhallazgo de una edición incunable de la Epistola de cura rei familiaris en catalán 

Nuevos fragmentos de manuscritos hebreos en el Archivo Histórico Nacional 

El Breviarium Valentinum de 1489. Vicisitudes de una edición incunable napolitana 

Encuadernadores y su documentación de archivo en la Real Academia de Ciencias Exactas, Física y Naturales: 1848-1869 

Scripsit et illuminavit: los conceptos de autoría y taller en tres misales bajomedievales de la Biblioteca Capitular de La Seo y el Pilar (Zaragoza) 

La Biblia de Arragel (siglo xv). Nuevos datos a la luz de la edición crítica 

«E si con ella escriven en pargamino fazes fremosa letra e luzient». Materiales librarios, tintas y pigmentos en el Lapidario de Alfonso X 

Los manuscritos de las Siete Partidas en los inventarios de la Catedral de Toledo 

«Scrit per mà de mi, Jacme Roig». Estudi paleogràfic i codicològic dels Llibres d’administració d’un metge valencià del Quatre-cents 

Notas de lectura en una biblia parisina del siglo XIII (BNE ms 140) 

La Biblia de Felipe II (Escorial I-I-3). Nuevas indagaciones sobre su historia 

«Proverbi contra hòmens trop simples e descurats». Un quadern inèdit de proverbis del s. xv (Arxiu Municipal de Granollers, col·lecció de pergamins [sic], núm. 1873) 

Usar libros para archivar documentos. En los adentros del Archivo de los Velasco 

«Escritura de mano» y libro de molde: algunos ejemplos 

«Quis est dignus aperire librum?». La representació pictòrica del llibre medieval: formats i escriptura 

Usos y espacios del libro en el ceremonial cortesano 

El códice Madrid, bne, vitr/4/6. Hipótesis sobre un manuscrito de las Siete Partidas del rey de Navarra 

Conjeturas sobre los mss. 12793-12795 de la bne. Una copia de las Siete Partidas a caballo entre dos épocas 

Volver a un archivo nunca es perder el tiempo. Descripción codicológica e identificación del texto del ms. 100 del Archivo Ducal de Alba 

Sobre bibliotecas, libros, religión y hospitales en el otoño de la Edad Media 

Una epístola, Alonso de Cartagena y la colección de libros del conde de Haro