Product Documents

Un buen viaje

Simon Ortiz

Col·lecció: Biblioteca Javier Coy d'Estudis Nord-Americans, 107

ISBN: 978-84-370-9433-5

Matèria: filologia

Submatèries: fiologia anglogermànica

Idioma: castellà

Any ed.: 2014

Enquadernació: rústica

Format: 17 x 24 cm

Pàgines: 292 pp.

18,50 €

Disponible en formato electrónico:

Sinopsi

Detalles

Aquest poemari del nadiu-nord-americà Simon Ortiz, es recolza en un encreuament molt especial d'idiomes i interpretacions de l'univers: el del Nou Mèxic multicultural en el qual viuen l'autor i el seu poble àcoma. Ortiz escriu en un anglès que, com confessa ell mateix, és perillós per a ell i els seus perquè està dominat per les formes de llegir el món imposades per Europa en Amèrica. En eixa llengua, descriu una visió de la realitat en la qual els éssers humans i el planeta són parents i tot està relacionat amb tot. La seua poesia, que sempre és política perquè forma part d'una lluita per la supervivència de tota una cultura, no hi ha fronteres de cap tipus. Com en el món que Ortiz contempla al seu al voltant, la bellesa del seu art rebutja en tots els nivells, des del lingüístic fins al gràfic, les jerarquies de la civilització nord-americana contemporània.

Índex

Índex

Índice
Introducción
Prefacio de Simón Ortiz
De una entrevista
A GOOD JOURNEY / UN BUEN VIAJE
TELLING / CONTAR
Telling about Coyote
Contar sobre Coyote
They come around, the wolves and Coyote and Crow too
Vienen los lobos…, y Coyote y Cuervo también
Hesperus Camp, June 13th, 1971
Campamento Hesperus, 13 de junio, 1971
Brothers and friends
Hermanos y amigos
A San Diego poem, January/February, 1973
Un poema de San Diego, enero/febrero, 1973
Under Los Angeles International Airport
Bajo el Aeropuerto Internacional de Los Angeles
Survival this way
Sobrevivir así
Like myself, the source of these narratives is my home. Sometimes my father tells them, sometimes my mother, sometimes even the storyteller himself tells them
Como yo mismo, la fuente de estas narraciones es mi casa. A veces, las cuenta mi padre, a veces mi madre, a veces las cuenta hasta el narrador en persona
And another one
Y otra
How to make a good chilistew—this one on July 16, a Saturday, Indian, 1971.
Cómo hacer un buen guiso de chile, este, el 16 de Julio, sábado, 1971 indio
And there is always one more story. My mother was telling this one. It must be an old story but this time she heard a woman telling it at one of those Sunday meetings. The woman was telling about her grandson who was telling the story which was told to him by somebody else. All these voices telling the story, including the voices in the story – yes, it must be an old one
Y siempre hay una historia más. Esta me la contaba mi madre. Seguramente es una historia vieja pero esa vez ella oyó que la contaba una mujer en una de esas reuniones domingueras. La mujer contaba algo sobre su nieto que contaba la historia que le había contado otro. Todas esas voces que cuentan la historia, incluyendo las voces dentro de la historia: sí, seguramente es una historia vieja
NOTES FOR MY CHILD / NOTAS PARA MIS HIJOS
Grand Canyon Christmas Eve, 1969
Nochebuena, 1969, Gran Cañón
My children
Mis hijos
Speaking
Hablar
The magical thing
Esa cosa mágica
Notes for my child
Notas para mi hija
Earth and rain, the plants and sun
Tierra y lluvia, las plantas y sol
Pout
Puchero
Burning river
Río en llamas
A morning prayer and advice for a rainbow daughter
Una plegaria y consejo matinales para una hija arco iris
Canyon De Chelly
Cañón De Chelly
Baby bird prayers for my children, Raho and Rainy
Plegarias de pichones para mis hijos, Raho y Rainy
Between Albuquerque and Santa Fe
Entre Albuquerque y Santa Fe
A birthday kid poem
Un poema para el cumpleaños de un chico
HOW MUCH HE REMEMBERED / CUÁNTO RECORDABA
Woman, this Indian woman
Mujer, esta mujer india
Watching Salmon jump
Mirar saltar a Salmón
Some Indians at a party
Indios en una fiesta
Places we have been
Lugares a los que fuimos
How much Coyote remembered
Cuanto recordaba Coyote
Morning by a lakeside in Marion County, S. C. spring 1970,
Mañana junto al lago en el condado Marion, S. C. primavera 1970
Woman dreamer, slender oak woman
Soñadora: delgada mujer roble
Apache love
Amor apache
Her story about saving herself
La historia que contó ella sobre salvarse a sí misma
Two Coyote ones
Dos de Coyote
WILL COME FORTH IN TONGUES AND FURY / VENDRÁN EN LENGUAS Y FURIA
A designated national park
Una zona designada parque nacional
Long House Valley poem
Poema del Valle Long House
Blessings
Bendiciones
Irish poets on Saturday and an Indian
Poetas irlandeses el sábado y un indio
Ten o’clock news in the American Midwest
Noticias de las diez en el Medio Oeste estadounidense
Grants to Gallup, New Mexico
De Grants a Gallup, Nuevo México
The following words are for a white friend who I was telling about the time, day before New Year’s 1972, that I helped a Jemez man off the pavement where he had fallen. The words, also, for that Jemez and for me
Las palabras que sigue son para un amigo blanco al que yo le estaba contando sobre esa vez, un día antes del Año Nuevo de 1972, en que ayudé a un jemez a levantarse de la calle donde se había caído. Las palabras son también para ese jemez y para mí
“And the land is just as dry,” line from a song by Peter Lafarge
“Y la tierra sigue tan seca como antes,” verso de una canción de Peter Lafarge
Vision shadows
Sombras de visiones
Heyaashi Guutah
Heyaashi Guutah
Time to kill in Gallup
Tiempo de matar en Gallup
For our brothers: Blue Jay, Gold Finch, Flicker, Squirrel
Para nuestros hermanos Urraca, Pinzón Dorado, Pájaro Carpintero, Ardilla
“The State’s claim that it seeks in no way to deprive Indians of their rightful share of water, but only to define that share, falls on deaf ears,” an April, 1974 editorial comment in the Albuquerque Journal
“Cayó en oídos sordos la afirmación del Estado según la cual de ninguna manera se pretende privar a los indios de la parte que les corresponde del agua: solamente se está intentando definir esa parte,” comentario editorial en el diario Albuquerque Journal en abril de 1974
I TELL YOU NOW / TE CUENTO AHORA
Waking
Despertar
My father singing
Mi padre cuando canta
This occurs to me
Me pasa esto
Uncle Jose
Tío José
That time
Esa vez
When it was taking place
Cuando estaba pasando
Poems from the Veterans Hospital
Poemas desde el Hospital de Veteranos
Along the Arkansas River
A lo largo del río Arkansas
Looking, looping
Mirando, mirando
For a Taos man heading south
Para un hombre de Taos que va al sur
I tell you now
Te digo ahora

Citació

Averbach, M. [Márgara] & Ortiz, S. [Simon] (2014). Un buen viaje. Universitat de València.

Averbach, Márgara y Ortiz, Simon. Un buen viaje. Universitat de València, 2014.

AVERBACH, Márgara y ORTIZ, Simon. Un buen viaje. Valencia: Universitat de València, 2014. ISBN 978-84-370-9433-5.

Averbach, Márgara y Ortiz, Simon. Un buen viaje. Valencia: Universitat de València; 2014. 292 p.

Copiar al portapapeles