Se contrata payaso viejo, Tres noches con Madox y otras obras cortas

Aquest volum reuneix cinc obres dramàtiques primerenques de Matei Visniec, escrites en romanès abans que s’exiliés a França en 1987. Les tres primeres tenen com a eix central una espera que al·ludeix, més o menys discretament, a la Romania autoritària en què van ser escrites, però també indaguen en el millor i el pitjor de l’ésser humà i en les paradoxes que l’emboliquen. En ‘Se contrata payaso viejo’, tres vells amics que han llegit un mateix anunci esperen davant la porta d’uns supòsits contractants que no s’obrirà. En ‘Tres noches con Madox’, diversos habitants d’un poble perdut i avorrit esperen que desperti i baixi a veure’ls un estrany personatge que han conegut fa poc. En ‘La puerta’, personatges anònims parlen entre ells després d’acudir voluntàriament a un estrany departament que sembla avantsala de la mort. Completen el volum dues obres curtes: ‘El hombre que habla solo’, amb una dramatúrgia en mirall, mostra la capacitat de l’ésser humà per a enganyar-se a si mateix. ‘El último Godot’ és un sorprenent homenatge a un dels seus indiscutibles mestres, Samuel Beckett.

Matei Visniec  (Rădăuţi, Romania, 1956), prolífic escriptor franc-romanès, va començar a escriure a la fi de la dècada de 1970. Encara que la seva primera vocació va ser poètica, el seu talent s’ha concentrat en el teatre, amb més de quaranta obres publicades fins avui. En l’actualitat segueix en plena activitat, tant en el gènere de la poesia (‘Vi se pare cumva nedreaptă dispariţia dumneavoastră’, 2019) i la novel·la (‘Un secol de ceaţă’, 2021), com en el del teatre (‘Lysistrata, dragostea mea’, 2023). Escriptor dissident i censurat durant la dictadura comunista de Ceauşescu, es va exiliar a França en 1987, i des de llavors ha escrit la seva obra en romanès i francès, autotraduint-se a vegades. En la seva obra, Matei Visniec indaga tant en les xacres de les societats comunista i capitalista com en els conflictes inherents a la condició humana, inspirant-se en diverses fonts i corrents teatrals. Plantejant, com ell mateix diu, més dilemes que problemes, esperona la capacitat crítica del lector o l’espectador, alhora que els captura en un univers dramàtic molt seductor.

INTRODUCCIÓN

Matei Visniec: una ética de las salas de espera

Se contrata payaso viejo

Tres noches con Madox

La puerta

El hombre que habla solo

El último Godot