Premsa valencianista

Después de la derrota del valencianismo republicano como consecuencia de la Guerra Civil, a finales de los años cincuenta del siglo XX la prensa valencianista retoma la tradición histórica. Entre 1958 y 1987, años que abarcan el franquismo, la Transición y la primera legislatura autonómica, surgieron toda una serie de revistas que emplean el catalán como elemento recuperador de la identidad valenciana. Publicaciones como Gorg, Dos y Dos, Saó, Valencia Semanal, Trellat, Generalitat, L'Espill, l'Horta o El Temps, entre otras, configuran un nuevo tejido identitario que aglutinará personas forjadas en la lucha antifranquista y las plataformas democráticas de la Transición, influenciadas por el nuevo valencianismo articulado alrededor del pensamiento de Joan Fuster. Este movimiento depositó en la prensa muchas de las esperanzas de normalización de la lengua.

PRÒLEG, Joan Manuel Tresserras

INTRODUCCIÓ: PREMSA VALENCIANISTA, UN MODEL DE PERIODISME POPULAR

Capítol 1. De les primeres revistes satíriques a l’eclosió de la premsa valencianista republicana (1813-1939)

Capítol 2. Resistència cultural i repressió. La premsa valencianista del franquisme (1940-1971)

1. Redefinició del valencianisme. De la resistència cultural al nacionalisme fusterià

2. Una premsa assetjada: Sicània, Valencia Cultural, Al Vent i Gorg

2.1 Sicània, una revista valencianista de transició (1958-1959)

2.2 Valencia Cultural, cultura valenciana en castellà (1960-1964)

2.3 Al Vent, un cant de llibertat (1964-1969)

2.4 Gorg, un oasi de cultura a la València franquista (1969-1971)

2.4.1 El tàndem Enric Valor-Josep Maria Soriano.

2.4.2 El primer focus periodístic cultural del nou valencianisme fusterià.

2.4.3 L’Estat contra Gorg. Tancament de la revista.

2.4.4. Influències de Gorg en la premsa valencianista de la Transició

Capítol 3. Temps de lluita. Configuració d’una nova premsa identitària (1976-1987)

1. Nou valencianisme i blaverisme regionalista, dos models identitaris confrontats

2. La premsa diària en castellà davant de la qüestió nacional valenciana

3. Naixement d’una nova premsa vinculada al valencianisme polític i cultural

3.1 Intel·lectualitat i política resistents: eclosió de la premsa identitària

3.2 Models i fórmules de gestió econòmica de les publicacions.

3.3 Una premsa efímera i fluctuant

3.4 Finançament, ingressos i àmbit de difusió

Capítol 4. Revistes valencianistes en la represa democràtica

1. Periòdics d’informació general: Dos y Dos, Saó, Valencia Semanal i El Temps

2. Revistes d’una nova renaixença literària: Llombriu, Cairell, Lletres de Canvi, Daina, El conte del diumenge, L’Aiguadolç, L’horabaixa i Passadís

3. Els intents frustrats de recuperar la tradició de la premsa satírica valenciana: El Corcó, El Dàtil, El Pardalot Engabiat i L’Encarnella

4. Revistes de recerca i pensament: Arguments l’Estel, L’Espill, Trellat, Batlia i Afers

5. El nacionalisme polític en la premsa periòdica de partit: El Poble Valencià, Cal Dir, El Suecà, La causa del poble, Esquerra Unida i Lluita

6. Revistes d’altres temàtiques: Agricultura Jove, Camp Valencià, Alli-oli, La Casa Verda, Camacuc, Papers d’Educació i Caplletra.

7. El fet comarcal com a element d’identitat

7.1 La premsa local i comarcal d’informació

7.1.1 La informació de proximitat en el pas del franquisme a la democràcia.

7.1.2 Generalitat, la revista de les comarques valencianes.

7.1.3 Els primers intents de fer una premsa comarcal independent: L’Horta, Benicadell, La Veu de Llíria, La Veu de Xàtiva, El Poble de la Marina i Crònica de la Vall d’Albaida

7.2 Cultura de proximitat. Revistes culturals locals: Buris-ana, L’Andana, Els Ports, Au! i Cadafal

7.3 La comarca com a àmbit de recerca. Revistes d’estudis locals i comarcals

8. La premsa del blaverisme: Murta, Som, Claus de Llibertat, El Crit del Palleter i Llum i Claredat

Capítol 5. Una premsa sense un mercat normalitzat

Annex. Catàleg de 126 revistes valencianistes editades entre 1958 i 1987

Fonts i referències bibliogràfiques

Índex antroponímic

Índex onomàstic general