Sinopsi
Detalles
Biografía
Vicent J. Escartí Soriano és llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on actualment és catedràtic de Literatura Medieval i Moderna. És director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. És fundador i director de la revista ‘Scripta’, de la Universitat de València, i dirigeix també la ‘Revista Valenciana de Filologia’, de la Institució Alfons el Magnànim - CVEI. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura i literatura i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics, com ara les obres d’Ausiàs March, el ‘Llibre dels feits’ de Jaume I, la ‘Crònica’ de Muntaner, el ‘Tirant lo Blanch’ de Joanot Matorell, la ‘Vita Christi’ d’Isabel de Villena, la ‘Primera part de la Història de València’ de Pere Antoni Beuter o el ‘Dietari’ de Joaquim Aierdi, entre d’altres. El 1996 va rebre el Premi Enric de Larratea de l’IEC pel seu estudi sobre Aierdi i el 2001 el de la crítica de l’IIFV. Darrerament ha publicat el volum ‘Jaume I en la memòria d’un poble’ (València, 2021). En l’àmbit de la literatura de creació ha publicat diferents novel·les: ‘Dies d’ira’, ‘Els cabells d’Absalom’, ‘Espècies perdudes’, ‘Nomdedéu’, ‘Naumàquia’, ‘L’abellerol mort’ i ‘El mas de les ànimes’. Col·labora en diferents mitjans de comunicació, com ‘Levante’ i ‘Saó’.
Índex
Índex
ÍNDEX
PRESENTACIÓ: El mestratge d’Antoni Ferrando, per Vicent J. Escartí
Antoni Ferrando Francés, apunt biogràfic i trajectòria filològica, per Mireia Ferrando Simón.
PRIMERA PART
Reflexions sobre l’obra d’Antoni Ferrando
Antoni Ferrando i la tasca de P. Fabra, F. de B. Moll i M. Sanchis Guarner. Emili Casanova
Els parlants i les llengües Josep Maria Nadal.
Ferrando i el model de llengua: aportacions des de la Història de la llengua. Joan Rafael Ramos
Els estudis d’Antoni Ferrando sobre llengua i literatura catalanes de l’edat moderna (i el debat sobre la superioritat del català occidental). Albert Rossich
Antoni Ferrando i Saó. Rafael Roca
SEGONA PART
Estudis en homenatge a Antoni Ferrando
Treves d’Abū Zayd amb Jaume I al Llibre dels feits. Carme Barceló i Ana Labarta
Sobre l’origen del nom de pila amparo > ampar/empar a València. Emili Casanova
Les unitats estilístiques de Joan Roís de Corella (1435-1497), elements caracteritzadors d’estil. Maria Conca i Josep Guia.
L’obra poètica del pintor Joan Collado (1731-1767). Vicent Josep Escartí.
El llegat de les donzelles. Reflexions sobre l’estructura del sistema vocàlic valencià. Jesús Jiménez.
Aportacions de la premsa valenciana del segle xix a la lexicografia històrica catalana. El Mole (1837-1870). Joaquim Martí Mestre
Convergències i divergències entre renaixencistes valencians i catalans al voltant de la llengua i la identitat (1858-1906). Adrià Martí-Badia.
Les poetes de Carles Ros. (Amb unes notes sobre l’ús del sonet a la València del primer Set-cents). Eulàlia Miralles i Verònica Zaragoza.
Les bases històriques i metodològiques de la historiografia lingüística valenciana. Miquel Nicolás.
Sobre poesia i poètica. Notes de literatura comparada. Jaume Pérez Montaner
Car puys que axí és, yo só prest: les conjuncions causals en el Curial e Güelfa. Manuel Pérez Saldanya i Anna Pineda
La Gramàtica històrica com a exponent de la Història de la llengua. Els valors semàntics del pronom adverbial en en català antic. Josep E. Ribera
La identitat del poeta Francesc Ferrer (València, ca. 1400-1462). Mateu Rodrigo Lizondo.
Alguns apunts sobre l’oració en els sermons de sant Vicent Ferrer. Josep E. Rubio.
Història, ficció i discurs literari. A propòsit d’uns relats de J. F. Mira. Vicent Salvador
Les perífrasis modals catalanes: prescripció i descripció. Andreu Sentí.
Curial contra els lleons, en un «corral» de Tunis. Sobre la concurrència d’un infant de Castella i un Cardona català en la ficció curialesca. Abel Soler.
L’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana i el mestratge de Josep Lluís Bausset. Santi Vallés.