Sinopsi
Detalles
Wittgenstein, separant-se de la tradició, no va practicar mai una filosofia narrativa, discursiva o argumentativa, sinó que hi emprà el comentari breu, l’observació lacònica, l’exemple o el contraexemple, l’apotegma, l’aforisme... I aquesta manera trencada d’escriure no sols genera el problema de com llegir els seus escrits –una lectura lineal no n’és mai aclaridora–, té també la conseqüència que no es pot presentar la seua filosofia fent servir el seu estil. Si es vol explicar Wittgenstein, és indefugible adoptar un format narratiu, discursiu i, de vegades, argumentatiu, és a dir, cal ser wittgensteinians no a la manera de Wittgenstein.
Biografía
Antoni Defez 
(València, 1958) és professor de Filosofia a la Universitat de Girona. Ha publicat els assaigs: “Música i sentit. El cas Wittgenstein” (2008), “Realisme i nació. Un assaig de filosofia impura” (2009), “Assumptes pendents. Set qüestions filosòfiques d’avui” (2011), “Fronts oberts. Quatre estudis sobre Russell, Heidegger i Wittgenstein” (2020), “Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l’empirisme clàssic” (2020) i “De la pròpia veu a la veu pròpia” (2022). És autor també dels poemaris: “Pas insomne” (2003), “Els haikus de Ciutat Vella” (2005), “La fam del guepard” (2005), “L’arc de la mirada” (2007), “Incert moviment” (2009) i “Metralla esparsa” (2014).
Índex
Índex
Prefaci
Abreviatures del corpus citat
1. Que els pensaments quedin en calma
2. La ciutat ideal
3. La ciutat real
4. La vida del llenguatge
5. El miratge de l’instant
6. Viure entre certeses
7. ¿És real la realitat?
8. Llenguatges privats
9. Privat - públic
10. Aquesta complicada forma de vida
