Filologia

Aquest volum aborda aspectes lingüístics de la novel·la Curial e Güelfa, com ara les preferències lèxiques valencianes, els nombrosos italianismes i alguna interferència del castellà, el francés i l’occità. Però, sobretot, s’estudien les fonts literàries que Enyego d’Àvalos emprà per a enriquir la seua ficció: catalanes, castellanes i provençals; italianes; obres religioses; clàssics antics.

Saber més

Un examen atent de la novel·la permet traçar una imatge aproximada de la cultura i de l’ambient en què viu l’autor anònim del Curial. A partir de la comparació d’aquestes dades amb la biografia de prop de 300 cortesans de la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, Abel Soler ha pogut proposar la hipòtesi que l’autor anònim degué ser Enyego d’Àvalos.

Saber més

Aquesta magna obra, La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de ‘Curial e Güelfa’, de gairebé cinc mil pàgines, estructurada en tres volums, estudia a fons la cultura literària de la cort i els seus protagonistes, amb especial atenció a Enyego d'Àvalos, a qui s'atribueix l'autoria del Curial a partir d'una anàlisi exhaustiva de fonts literàries i referents historicoculturals.

Saber més

Aquest manual, que ja ha arribat a la seua onzena edició, és gairebé un clàssic en la bibliografia lingüística valenciana. Així ho avalen els milers de lectors que l'han utilitzat i, de manera unànime, tota la crítica especialitzada. El llibre té la voluntat de donar una resposta clara i concisa als dubtes amb què s'enfronta qualsevol persona que aspire a fer servir dignament la llengua en un registre oral formal. Saber més

Estudi sobre el procés de despersonalització que van experimentar alguns escriptors moderns i sobre les principals estratègies poètiques que van fer servir per objectivar el seu jo o allunyar-se’n. Aquest volum dóna a conèixer la funció dels pseudònims de tres autors catalans de començament del segle XX que són els primers autors sense ombra de la literatura catalana contemporània. Saber més

Per a Andreu Alfaro van ser essencials els ensenyaments de Joan Fuster sobre la identitat del poble valencià, que van guiar la producció, el compromís i l’activisme cultural d’artista. Aquest volum especial compleix un doble objectiu: acompanyar la mostra exhibida a la Sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau i acréixer el conjunt editorial de qualitat sobre tots dos intel·lectuals. Saber més

Aquesta obra ens acosta al moviment cultural de la Renaixença valenciana analitzant l'activitat de l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de València durant els anys 1870-1876. Vicent W. Querol és un dels referents literaris més destacats del segle XIX. Entre el anys 1860 y 1870 va mantenir una activitat cultural constant expandint l'esperit de la Renaixença per les terres valencianes. Saber més

Pàgines centrals dedicades al poeta i editor Vicent Berenguer; reflexions d’actualitat amb els articles de Lluïsa Julià, Víctor Obiols, Jordi Puig, Laura Basagaña, Josep Lluís Roig, Àlex Martín, Manuel Guerrero i Lluís Alpera; interessant article de Josep R. Cerdà i Juan Armenteros. Il·lustrat per Diego Ingold, aquest número es tanca amb Laura López qui ens acosta a la poeta Anise Koltz. Saber més

Les perífrasis verbals són una mostra extraordinària dels processos de canvi lingüístic en les llengües romàniques. Aquest llibre explica la gramaticalització de les perífrasis i en català antic i en definitiva, és una mirada atenta a dues categories semàntiques complexes que encara no han estat del tot ben definides: la modalitat i l’evidencialitat. Saber més