Una historia de las sexualidades

Sylvie Steinberg dir.

Traducció: Bibiana Erustes Camps

Col·lecció: Història, 211

ISBN: 978-84-1118-377-2

Matèria: estudis feministes, història, sociologia i política

Idioma: castellà

Any ed.: 2024

Enquadernació: rústica

Format: 16 x 24 cm

Pàgines: 340

25,00 €

Sinopsi

Detalles

La sexualitat no sols ha esdevingut un camp essencial de la història, sinó que també s’ha apoderat del lèxic polític: igualtat, dominació, discriminació, llibertat, alliberament, revolució, etc. En línia amb l’obra de Michel Foucault, es presenta com un fet eminentment cultural, sensible a les transformacions econòmiques, religioses i científiques, i que estructura els marcs mentals i alimenta la imaginació de les diferents societats. Aquesta reflexió sobre la història de les sexualitats, accessible, àmplia i original, recolza en una vasta i actualitzada investigació documental i ofereix un recorregut –des de l’Antiguitat clàssica fins als nostres dies– per les principals etapes i desenvolupaments de les normes i les mentalitats, abordant aspectes concrets com l’edat, el gènere, l’orientació sexual, així com la legitimitat de les parelles i el context general, entre altres factors.

Biografía

Sylvie Steinberg és directora d'estudis de la EHESS i especialista en història de les dones, el gènere i les sexualitats en l'Edat Moderna. És codirectora de la revista ‘Clio’, ‘Femmes’, ‘Genre’, ‘Histoire’ i, entre 2012 i 2015, va codirigir el Groupement d’Intérêt Scientifique / Institut du Genre CNRS / Universités i després va presidir el seu consell científic fins a 2018.

Christine Bard és professora de la Universitat d'Angers i membre del Institut Universitaire de France. És autora de nombroses obres sobre la història de la dona, el gènere i el feminisme i, en particular, va editar el ‘Dictionnaire des féministes’ (PUF, 2017). Presideix l'associació Archives du féminisme i dirigeix el museu virtual Musea.

Sandra Boehringer és professora d'Història Grega en la Universitat d'Estrasburg i el seu treball se centra en les categories sexuals en el món antic i la història del gènere a Grècia i Roma.

Gabrielle Houbre  és professora en la Universitat de París Cité i membre del Institut Universitaire de France. És especialista en història del segle XIX i les seues investigacions se centren en el gènere, la història de la sexualitat, el cos, les sensibilitats i la joventut.

Didier Lett és professor d'Història Medieval en la Universitat de París Cité i membre del Institut Universitaire de France. Ha dedicat la seua activitat investigadora principalment a la història de la infància, de la família i del gènere en l'Edat mitjana.

Índex

Índex

INTRODUCCIÓN GENERAL, por Sylvie Steinberg

Primera parte. SOCIEDADES ANTIGUAS: GRECIA Y ROMA por Sandra Boehringer

1. TRABAJAR EN LA SEXUALIDAD ANTIGUA

¿Qué documentos existen sobre la sexualidad en la Antigüedad?

Breve historiografía de la historia de la sexualidad antigua

Identidades, género y estatus

Una historia temática

2. EN GRECIA

Eros, el deseo como fuerza

Safo y la dimensión «transgénero» del deseo

El marco conyugal

Fuera del marco conyugal

Las violencias sexuales

Trabajo sexual y concubinato

Homoerotismo masculino entre los ciudadanos

«Pederastia», relaciones eróticas entre mujeres y cuestiones de identidad

Normas sociales y restricciones sexuales

3. EN ROMA

Contexto social y cultural

Los sentimientos amorosos: poesía y teatro

El matrimonio romano

Relaciones eróticas fuera del matrimonio

Violencias y stuprum

La omnipresencia del comercio sexual

La «pederastia» en cuestión

Condena moral de los excesos

El efecto erótico de una Grecia imaginaria

Segunda parte. EL OCCIDENTE MEDIEVAL por Didier Lett

1. EL ACTO SEXUAL Y SU RELACIÓN CON EL PLACER

Rol activo y rol pasivo

Placer condenado por el discurso eclesiástico

Los inicios de un arte erótico en el discurso médico

2. LA SEXUALIDAD MATRIMONIAL

Las reglas estrictas de las prácticas sexuales lícitas

La posición del misionero: el hombre sobre la mujer

Respetar las prohibiciones del calendario cristiano

Valorar la abstinencia

La anticoncepción

El aborto

3. LAS PRÁCTICAS EXTRAMATRIMONIALES

Adulterio masculino y adulterio femenino

Concubinato, un fenómeno muy extendido

¿Adulterio o concubinato?

4. LAS SEXUALIDADES ENTRE PERSONAS DEL MISMO SEXO

El «nacimiento de la sodomía»

El «vicio sodomita», un término muy polisémico

Sodomía: un acto sexual y no una orientación sexual

La persecución de sodomitas en los siglos XIV y XV

La «sodomía femenina»

5. LA PROSTITUCIÓN

Una práctica tolerada y circunscrita a los burdeles públicos

Madamas, proxenetas y prostitutas

6. LAS VIOLENCIAS SEXUALES

Las injurias de carácter sexual

La violación

Los abusos sexuales a menores

Tercera parte. DEL RENACIMIENTO A LA ILUSTRACIÓN por Sylvie Steinberg

1. EL PLACER SEXUAL

Placer y procreación según la medicina antigua

Semejanzas y diferencias en la anatomía femenina y masculina

¿Por qué se concedió el placer sexual a los humanos?

Naturalización de los comportamientos sexuales prescritos por la Iglesia

Prohibición de anticonceptivos y abortivos

Lo que dicen los médicos sobre la deuda conyugal y la impotencia en el matrimonio

Reciprocidad, violación y consentimiento

2. REPRESENTACIONES ARTÍSTICAS EN LA FRONTERA DE LAS PROHIBICIONES

Nuevas representaciones artísticas: el desnudo y la fertilidad en el matrimonio

Representaciones mitológicas: la figura de la castidad y la figura de la amazona

Representaciones y realidades de las relaciones sexuales entre mujeres

Representaciones y realidades de las relaciones sexuales entre hombres

3. REFORMA Y CONTRARREFORMA: EL DISCURSO ECLESIÁSTICO

¿Una época de represión religiosa? La moralización del clero

Una renovada pastoral del matrimonio

Preocupación por regular la sexualidad juvenil

Prostitución, entre la Reforma y la Contrarreforma

¿Podemos evaluar los efectos de las reformas religiosas en la vida Sexual?

4. EL CONTROL DE LA NATALIDAD

La posibilidad de no tener hijos

¿Un «plan familiar», ya?

El siglo de los «vapores»

El miedo a la despoblación

Obsesión por el onanismo

Banalidad de la masturbación

5. SEXO POLITIZADO

Crítica a la sociedad artificial y anhelo de naturalidad

Acusación contra el clero

Gran señor, hombre mezquino

Sexualidad y desacralización de la realeza

6. EL LIBERTINAJE, EN TELA DE JUICIO

Una época de búsqueda del «compañerismo conyugal»

Las figuras complementarias de la esposa estéril y la hija de la alegría

Algunos comportamientos masculinos

El mercado del placer masculino

Subcultura homosexual y heterosexualidad triunfante

¿El comienzo de la emancipación sexual?

Cuarta parte. EL SIGLO XIX por Gabrielle Houbre

1. CÓDIGOS AMOROSOS Y APRENDIZAJES SEXUALES

Modelos culturales y prácticas de las élites

Por parte de los chicos

El modelo católico de la «oca blanca»

La influencia protestante y la difusión del flirteo

En la Francia rural

Tendencias prematrimoniales marcadamente regionales

Omnipresencia de la comunidad rural

2. LA NORMA: PROCREAR EN EL SENO DEL MATRIMONIO

Discursos convergentes de la Iglesia y de la profesión médica

La pesadilla del desperdicio onanista

Los cánones de una buena sexualidad

El adulterio o los efectos secundarios del matrimonio

3. LAS PROSTITUCIONES: SEXUALIDADES PERIFÉRICAS

Nacimiento del reglamentarismo

Pluralidad de la sociedad prostitucional

Prostitución y homosexualidad

La fotografía pornográfica: un nuevo medio, un nuevo mercado

4. LA AFIRMACIÓN DE LA HOMOSEXUALIDAD

La homosexualidad masculina: entre la despenalización y la estigmatización

Hacia una medicalización de la «inversión»

Sociabilidad y figuras homosexuales en el cambio de siglo

5. VIOLENCIAS Y DELITOS SEXUALES: ENTRE LA NEGACIÓN Y LA CONDENA

La noción de «ataque moral»

Necrofilia e incesto: debate sobre la impunidad

Mayor castigo a la violación

Delitos conyugales

Quinta parte. SIGLO XX-PRINCIPIOS DEL SIGLO XXI por Christine Bard

1. LA REVOLUCIÓN SEXUAL COMO PRISMA

El legado de la revolución sexual de 1880-1930

Reflexiones sobre la revolución sexual del 68

¿Una revolución para la investigación?

Una revolución cognitiva

2. EL CONTROL DE LA FECUNDIDAD

Del neomaltusianismo a la planificación familiar

La liberalización de la anticoncepción

El derecho al aborto

La interrupción voluntaria del embarazo (ive): una «conquista» del feminismo siempre amenazada

3. CAMBIOS EN LA HETEROSEXUALIDAD

Regresión de tabúes y nuevas normas

Los derechos sexuales de los jóvenes

Los hombres «a la sombra» de las mujeres

4. HOMOSEXUALES, LESBIANAS Y TRANS EN REVOLUCIÓN

1971: el Frente Homosexual de Acción Revolucionaria

El legado represivo y la puesta de relieve de la homofobia

Movimientos y culturas lgbt

La revolución lésbica

La revolución trans

5. ¿UNA LIBERACIÓN SEXUAL?

Los orígenes culturales de la revolución sexual de la década de 1970

Una «avalancha» de pornografía

Las prostitutas alzan la voz

Cuando empieza a hablarse de la violación

Pedofilia y delitos contra menores

Las críticas feministas

6. UNA REVOLUCIÓN CONTROVERTIDA

¿Una revolución universal?

¿Una revolución global?

¿Revolución política o revolución antropológica?

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS

AUTORÍAS

ÍNDICE ONOMÁSTICO

Citació

AA.VV. (2024). Una historia de las sexualidades. Universitat de València.

AA.VV. Una historia de las sexualidades. Universitat de València, 2024.

AA.VV. Una historia de las sexualidades. Valencia: Universitat de València, 2024. ISBN 978-84-1118-377-2.

AA.VV. Una historia de las sexualidades. Valencia: Universitat de València; 2024. 340 p.

Copiar al portapapeles