Sinopsi
Detalles
L’omnipresència de la llar victoriana en la producció cultural del segle XIX és indiscutible. Així ho demostra la monografia escrita en 2003 per Judith Flanders, Inside the Victorian Home, en la qual l’autora realitza un estudi detallat de la presència de la llar en l’imaginari de la segona meitat del segle des de la consideració de la domesticitat com a microcosmos de la societat vuitcentista ideal. Prenent com a base les teories de Flanders, l’objectiu d’aquesta monografia és indagar en la representació sociocultural d’allò domèstic des de la ruptura de la concepció tradicional de la societat com un espai binari a partir de la teoria de les esferes. Per a això, es pren com a punt de partida la llar de la classe mitjana vuitcentista com a espai de confluències, interseccions i connexions entre el públic i el privat. Amb aquestes consideracions, la funció pública d’allò domèstic serà estudiada des de diversos prismes relacionats amb la condició femenina i les possibilitats de les diferents indústries de l’entreteniment en el segle XIX a Gran Bretanya.
Biografía
Laura Monrós-Gaspar 
és catedràtica al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València i Honorary Research Associate a l’Arxiu of Performances of Greek and Roman Drama (APGRD) de la Universitat d’Oxford. Des de 2015 dirigeix l’Aula d’Arts Escèniques de la Universitat de València on també és responsable del grup de recerca «Literature, Arts and Performance» (GIUV 2017-354). Les seues línies d’investigació se centren en la recepció de la mitologia clàssica en la literatura dels segles XIX i XX en la cultura anglòfona, les relacions interculturals en la traducció del drama greco-llatí a l’anglès i a l’espanyol, i l’escriptura femenina en el segle XIX i la seva projecció en el neo-victorianisme amb especial interès en la política cultural i les pràctiques escèniques. Sobre aquestes matèries ha dirigit diversos projectes de recerca i ha publicat nombrosos treballs. En l’actualitat és secretària de la Victorian and Neo-Victorian Society in Spain (VINS).
Rosario Arias Doblas és catedràtica al Departament de Filologia Anglesa, Francesa i Alemanya de la Universitat de Màlaga i Fellow of the English Association. Ha publicat nombrosos treballs sobre literatura i cultura (neo-)victorianes, novel·la contemporània, així com sobre trauma, memòria i literatura en relació amb altres arts i disciplines. Ha coeditat (amb Patricia Pulham) Haunting and Spectrality in Neo-Victorian Fiction (Palgrave, 2010), i també ha publicat Science, Spiritualism and Technology (Routledge, 2014). Entre les seues publicacions més recents es troben Reading the Traci in Modern and Contemporary Fiction, coeditat amb Lin Pettersson (Gylphi, 2022), i una col·lecció amb Juan Jesús Zaro sobre Gènere, heterodòxia i traducció: difusió de l’ocultisme a Espanya i en l’àmbit europeu (1840-1920) (Reichenberger, 2023). Ha dirigit diversos projectes de recerca finançats, així com una Xarxa Temàtica, i és responsable del grup PAIDI de la Junta d’Andalusia HUM-858 «Literaturas contemporáneas en el ámbito europeo». A més a més, és membre actiu de l’Instituto Universitario de Investigación de Género e Igualdad (IGIUMA) de la Universitat de Màlaga, així com membre de l’Academia Europaea i representa la Universitat de Màlaga en l’European Alliance for Social Sciences and Humanities. En l’actualitat és presidenta de l’Asociación Española de Estudios Angloamericanos (AEDEAN) i de la Victorian and Neo-Victorian Society in Spain (VINS).
Índex
Índex
Lista de ilustraciones
2. Artesanía y materialidad en el hogar victoriano
2.1. Decoración de interiores
2.2. Cultura material y artefactos
2.3. Coleccionismo o el museo en el hogar
3. Jane Austen y Rosina Filippien la sala de la mañana
3.1. Dramatización de Orgullo y prejuicio: breve cartografía
3.2. Rosina Filippi en la escena londinense
3.3. Jane Austen en la pluma de Rosina Filippi
4. El espiritismo victoriano en el hogar
4.1. La casa en el origen de las redes espiritistas
4.2. Espiritismo y espectáculo en el hogar victoriano
5. La sala de estar del Somerville Club y la Nueva Mujer
5.1. Los clubes de mujeres en la Inglaterra victoriana
5.2. Fundación del Somerville Club e inicios
5.3. La Nueva Mujer en la sala de estar del Somerville Club
6. Epílogo
