Sinopsi
Detalles
A partir d'una conversa amb Jordi Llavina en la qual s'invocava la proximitat del centenari de Joan Vinyoli (1914-2014), Josep Piera va iniciar una prolongada indagació sobre la seua relació amb el poeta: la correspondencia, els llibres de Vinyoli i els fragments d'una conversa intermitent que van mantenir entre 1978 i 1981. Llavors Vinyoli tenia una seixantena llarga d'anys. Piera ara havia arribat a una edat semblant, la de la maduresa definitiva. La indagació s'estén al cicle vital complet de Vinyoli: l'obra, la relació amb la crítica i el reconeixement literari del seu temps. A contrallum apareix l'evolució poètica i humana de Piera, la seua manera de llegir i interpretar Vinyoli i, al capdavall, del conjunt de la poesia catalana de les darreres dècades. Es tracta d'un exercici de comprensió «de poeta a poeta» d'una profunditat i sensibilitat extraordinàries.
Índex
Índex
ÍNDEX
Com una roca enmig del riu
L’exili del cos i el parèntesi civil
El bellíssim viatge dels mots
No hi ha cap límit
«Oh experiència, tacte, joia immensa!»
La geografia del desig
«Rumorosa la vita, adulta, ostile»
Els temps volanders de la revolta
La bastida dels somnis
«E il naufragar m’è dolce in questo mare»
Encara i sempre les paraules
La dècada prodigiosa
«Les jeux sont déjà faits»
El darrer cercle
