Historias de las «terceras Españas» (1933-2022)

Es va començar a parlar de la “tercera Espanya” en els anys trenta. A continuació, amb la Guerra Civil i el franquisme quasi se li va perdre el rastre i fins la memòria. El sintagma va tornar a emergir tímidament en l’exili republicà i, sorprenentment, no durant la transició a la democràcia, sinó a partir dels anys huitanta. Des de llavors, el concepte es discuteix de tant en tant sense que es definisquen la seua consistència i el seu perímetre. El ventall de les postures és molt ampli: hi ha qui nega la seua existència o la circumscriu a un xicotet grup d’intel·lectuals favorables a la mediació durant la Guerra Civil, qui la identifica amb la majoria dels espanyols durant aquell conflicte i qui la veu representada a l’Espanya del postfranquisme. Sense compartir l’esquema obsolet de les “dues Espanyes”, aquest llibre rastreja i reconstrueix per primera vegada el debat cultural, polític i ideològic al voltant de la “tercera Espanya”: els seus usos polítics, les polèmiques i les raons del seu oblit en moments concrets de la història espanyola més recent. No sols es mostra l’esbós de les diferents “terceres Espanyes” en el debat públic, periodístic i acadèmic, sinó també una perspectiva diferent a través de la qual llegir el debat actual sobre alguns dels temes més controvertits i “calents” de la història contemporània espanyola.

Alfonso Botti  és catedràtic d’Història Contemporània en la Universitat de Mòdena i Reggio Emília. Director de la revista ‘Spagna contemporánea’, que es publica des de 1992, porta més de quaranta anys investigant diferents aspectes de la història dels segles XIX i XX, amb particular atenció al catolicisme, l’Església, l’antisemitisme i els nacionalismes ibèrics, europeus i de Llatinoamèrica. D’entre els seus llibres destaquen ‘La Spagna e la crisi modernista’ (Morcelliana, 1987, ed. esp. 2012); ‘Cielo y dinero. El nacionalcatolicismo en España, 1881-1975’ (Alianza, 1992, 2008); ‘La questione vasca’ (Mondadori, 2003); ‘Storia della Spagna democratica. Da Franco a Zapatero’ (Mondadori, 2006, en col·laboració amb C. Adagio), i ‘Con la tercera España. Luigi Sturzo y la Guerra civil española’ (Alianza, 2020).

INTRODUCCIÓN

1. DÓNDE Y CUÁNDO EMPIEZA TODO

1.1 Una película para comenzar

1.2 El sintagma y la «cosa»

1.3 Unos testigos pioneros

1.4 Salvador de Madariaga entra en escena

1.5 Construyendo una tradición

2. ANDANZAS SUBTERRÁNEAS Y TÍMIDAS REAPARICIONES

2.1 Silencios que hablan

2.2 Una pregunta y una hipótesis explicativa

2.3 Los años ochenta

3. AHÍ ESTÁ Y YA NO SE PUEDE REMOVER

3.1 Los años noventa

3.2 En el nuevo milenio

3.3 Calorías y municiones

3.4 Dos trabajos importantes

4. EL DEBATE SE CALIENTA

4.1 Una aportación imprescindible

4.2 Otras aportaciones

4.3 Los intelectuales y más

4.4 Antonio Muñoz Molina como blanco

4.5 Otra vez los soldados

4.6 Los intelectuales, otra vez

5. HASTA AQUÍ HEMOS LLEGADO

5.1 Dos integraciones de Santos Juliá con algunos comentarios sobre las propuestas de mediación durante la Guerra Civil

5.2 En los últimos años

5.3 Dejando ya, de una vez, las «dos Españas»

5.4 Las muchas terceras Españas

5.5 Rebobinando: como si fuera una conclusión y no lo es

BIBLIOGRAFÍA

ÍNDICE ONOMÁSTICO