El tiempo de los amnésicos

Les incerteses, les inconsistències, les pors i les obsessions de cada època en condicionen l’art, i el cinema és un dels dispositius que les recull, les estilitza i les llança de nou a l’espectador. Des de la dècada de 1990 el cinema ens convida a desconfiar dels seus relats. Els anomenats ‘mind-game films’ convoquen narradors amnèsics, dorments o mentiders pels quals transiten figures detectivesques que acaben descobrint-se com a culpables del misteri que investiguen; escriptors turmentats són devorats per les seues ficcions; els protagonistes projecten, sense saber-ho, ‘doppelgängers’ sinistres que circulen com personatges reals. Sovint, ni l’espectador ni els protagonistes són conscients del delirant punt de vista des del qual s’enuncia la història fins a ben avançada aquesta. No obstant això, l’alteració temporal d’aquests films (la no linealitat) i les impossibles contradiccions que van esquitxant-ne els arguments ens porten a sospitar de la fiabilitat de la narració. Així, aquest tipus de cinema posa en evidència, per exemple, les promeses vàcues de la sobreabundància d’imatges i les noves tecnologies com a suports de la memòria i identitat del subjecte contemporani, de manera que es demanda un esforç d’interpretació inusual a l’espectador, que s’enfronta a alguns fantasmes del seu temps. Per a facilitar aquesta descodificació, ací s’analitzen els mecanismes narratius, arguments i motius visuals més recurrents d’aquest cinema.

Teresa Sorolla és professora en el Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I, on imparteix classes en els graus de Comunicació Audiovisual i Periodisme. És doctora amb premi extraordinari i esment internacional per aquesta mateixa universitat, Llicenciada en Comunicació Audiovisual i en Humanitats, i màster en Noves Tendències i Processos d'Innovació en Comunicació i en Història de l'Art i Cultura Visual. És membre del grup d'investigació ITACA-UJI. És autora del llibre “El piano (Jane Campion, 1993). Guía para ver y analizar” (2021), coautora juntament amb Víctor Mínguez de “El mejor y el peor de los tiempos. 50 películas sobre la Revolución francesa” (2021) i coeditora dels volums “La crisis de lo real” (2018) i “Más allá del documento. Derivas y ampliaciones del cine de lo real contemporáneo” (2022). També és autora d'articles científics publicats en revistes com “Quarterly Film Review”, “Arte, Individuo y Sociedad”, “L’Atalante” o “Archivos de la Filmoteca”. Les seues línies d'investigació se centren en les narratives cinematogràfiques delirants i en la pervivència de la cultura visual del segle XIX al cinema. Ha realitzat una estada en la Film Studies Research Unit de l'Oxford Brookes University (el Regne Unit).

Introducción

Cine comercial retorcido

Puzzle films y mind-game films

Estructura del libro

1. Narrativas fracturadas

1.1. La resistencia textual del cine fracturado

1.2. La supervivencia de lo trágico

1.3. El patetismo del gesto

1.4. La memoria, el tiempo y la conciencia

1.4.1. Memento (2000)

1.5. Filmes que rechazan morir

2. Catalizadores de la complejidad narrativa

2.1. Desorientar al espectador

2.2. La espectacularización de la fracturación narrativa

2.3. Ecos de la amargura moderna y audacias del clasicismo

2.4. «Patologías de la subjetividad»

2.5. La lucidez de los visionarios locos

3. Protagonistas amnésicos

3.1. La desconfianza en la tecnología

3.2. La sospecha alcanza la trama

3.2.1. Desafío total (1990)

3.2.2. Abre los ojos (1997)

3.2.3. ¡Olvídate de mí! (2004)

3.2.4. Sin identidad (2011)

3.2.5. Trance (2013)

3.3 Del gran trauma a la íntima culpa

4. Los muertos también olvidan

4.1. Olvidar la culpa

4.1.1. Los otros (2001)

4.1.2. Spider (2000)

4.1.3. El maquinista (2004)

4.1.4. Premonition – 7 días (2007)

4.1.5. Triangle (2009)

4.2. La negación del duelo

4.2.1. Hierro (2009)

4.2.2. Origen (2010)

4.2.3. Shutter Island (2010)

4.2.4. Haunter (2013)

4.3. La negación de la propia muerte

4.3.1. La escalera de Jacob (1990)

4.3.2. Doce monos (1995)

4.3.3. El sexto sentido (1999)

4.3.4. Donnie Darko (2001)

4.4. La asimilación de la muerte clausura el relato

5. Protagonistas desdoblados

5.1. La animalidad del individuo

5.2. Herederos de Psicosis

5.3. Lo reprimido toma las riendas

5.3.1. El club de la lucha (1999)

5.3.2. Una mente maravillosa (2001)

5.3.3. Identity (2003)

5.3.4. La ventana secreta (2004)

5.3.5. Cisne negro (2010)

5.3.6. Coherence (2013)

5.3.7. Another Me (2013)

5.3.8. Goodnight Mommy (2014)

5.3.9. El amante doble (2017)

5.3.10. Tully (2018)

5.3.11. Cosmética del enemigo (2020)

6. Autores escindidos

6.1. La introspección como distorsión formal

6.1.1. Adaptation. El ladrón de orquídeas (2002)

6.1.2. Swimming Pool (2003)

6.1.3. Expiación, más allá de la pasión (2007)

6.1.4. En la casa (2012)

6.1.5. Blind (2014)

6.1.6. Basada en hechos reales (2017)

6.2. El autor enmudece, el relato estalla

7. La poética del tiempo cortado

7.1. El detonante de Pulp Fiction (1994)

7.2. Los accidentes múltiples y el destino: Amores Perros (2000), 21 Gramos (2003) y Babel (2006)

7.2.1. Accidentes hipernucleares

7.3. Los fundidos y los cuerpos: La mala educación (2004) y La piel que habito (2010)

7.4. Escorzos perversos: Carretera perdida (1997), Mulholland Drive (2001) e Inland Empire (2006)

7.5. El gesto semántico como guía para la (des)orientación

8. Melodramas fracturados

8.1. La insuficiencia del amor

8.1.2. Lulu on the Bridge (1998)

8.1.3. Los amantes del Círculo Polar (1998)

8.1.4. Las horas (2002)

8.1.5. 5 × 2 (Cinco veces dos) (2004)

8.1.6. La ciencia del sueño (2006)

8.1.7. (500) días juntos (2009)

8.1.8. Blue Valentine (2010)

8.2. La pérdida del hijo

8.2.1. Irreversible (2002)

8.2.2. The Tracey Fragments (2007)

8.2.3. Alabama Monroe (2012)

8.3. La forma dice lo que el personaje calla

9. El orden triunfa, la angustia late

9.1. Lo trágico bajo la narrativa fracturada

9.1.1. La llegada (2016)

9.1.2. El padre (2021)

9.2. La inexorabilidad de la catástrofe

9.3. Anagnórisis y peripecias postmodernas

9.4. El castigo por querer saber

9.5. La pervivencia excepcional de la angustia

9.5.1. La moustache (2005)

9.5.2. La mujer del puerto (1991)

9.6. Orfeo y la mujer que cae

9.7. El descenso a los infiernos

Epílogo

Bibliografía