Sinopsi
Detalles
Espanya ha constituït durant segles un cas excepcional en la història intel.lectual i cultural europea. Ho ha sigut en part pels seus errors i insuficiències intrínseques. No hi ha dubte que va optar amb freqüència, per camins que eren incompatibles amb el paradigma del discurs modern. En aquest llibre es proposa una reflexió entorn d'alguns dels components essencials de la història intel.lectual moderna europea i espanyola en particular. Reiteradament Espanya ha estat en els límits del context internacional, però el desenvolupament i l'orientació dels seus esdeveniments col.lectius han estat vinculats a les causes i condicionaments generals. És eixa la vinculació que es pretén posar de manifest per a contribuir a una elucidació més profunda de la història intel.lectual espanyola i alhora obrir un debat renovat sobre aspectes nuclears del discurs cultural contemporani.
Índex
Índex
Introducción. El cuerpo enfermo en el siglo xx
I. La instalación en la experiencia del pathos
II. La historia intelectual y el nuevo hogar del yo
III. La historia como trauma
IV. La política como terapia cultural
V. La síntesis estética como terapia
VI. La enfermedad posmoderna
VII. El diagnóstico social de la narración fílmica
Conclusión. Domus Cosmica. La comunidad reconstruida desde la palabra escrita y visual
Bibliografía
