Disenso y melancolía

En l’obra d’Unamuno i Ortega són ben visibles el dissens reformista i els recurrents atacs de melancolia. A l’Espanya franquista percebem una figuració triple de l’intel·lectual. Cadascun d’aquests models imagina, també des del dissens, la seua versió de societat ideal: entre els vençuts en la Guerra Civil trobem l’intel·lectual liberal, que apel·la a valors universals, i l’intel·lectual compromès d’esquerres, capficat en la utopia socialista-comunista d’emancipació del cos social. Entre els vencedors, l’intel·lectual nacionalista, especialment el falangista, progressivament crític i desencantat amb el franquisme. A partir dels anys seixanta, els filòsofs neonietzscheans espanyols van qüestionar la funció social de l’intel·lectual, independentment de la ideologia que abanderara. En l’Espanya posterior a la transició política, en nom del consens, vam veure el gremi intel·lectual justificar la democràcia naixent. No hi han faltat, però, les veus crítiques, coetànies i posteriors, que han atacar, i continuen fent-ho, l’escassa autonomia i actitud bel·ligerant dels intel·lectuals aparentment submisos davant el poder oficial. L’intel·lectual dissenteix de la societat en la qual viu. En dissenteix d’acord amb un confús ideal que anhela melancòlicament. Els orígens moderns de la figura de l’intel·lectual i les primeres formulacions de la seua melancolia deriven de la pèrdua d’un suposat ordre ontoteològic a causa de la progressiva interiorització de la subjectivitat. La cerca infructuosa d’aquest ordre ideal el condueix a un esforç de depuració de passions i emocions, i el situa en l’esfera espiritual, des de la qual imagina la seua utopia. Aquest assaig aborda la història intel·lectual d’Espanya en ordre cronològic, des de l’aparició dels primers grans intel·lectuals, Unamuno i Ortega, fins als exemples més recents, en concret la filòsofa barcelonina Marina Garcés.

Índice

Introducción

1. El intelectual moderno: la melancolía del hombre de letras

El sentimiento de desorden

Les mots sur les choses: el lenguaje remplaza la realidad

La interiorización definitiva de la subjetividad

Los anhelos de purificación

Filósofos y letrados en el entresiglo del XVIII y XIX. Los verdaderos protointelectuales

2. De caparazones y costras. El estado y la conciencia como obstáculos en las obras tempranas de Unamuno y Ortega

El nacimiento del intelectual en España

«Vieja y nueva política» y En torno al casticismo: irreductibles nación y Estado

Nuevo mundo y «Ensayo de estética a manera de prólogo»: problemas de conciencia

3. Autonomía, compromiso, dependencia

Figuraciones y funciones del intelectual moderno y posmoderno en España

Tipología del intelectual moderno

Las figuraciones del intelectual español. Nacionalistas, liberales y comprometidos

El lento y cuidadoso resurgir del intelectual liberal y comprometido durante el franquismo

El engañoso atisbo de una Falange liberal

Los sucesos de 1956: la primera reacción intelectual antifranquista

La crisis universitaria de 1965. Desarrollismo y oposición antifranquista: un tablero confuso

El pragmatismo como salida

Dialécticos, analíticos y neonietzscheanos. El campo filosófico entre la queja dogmática, el pragmatismo sumiso y el desafío aparentemente inane

Cultura y contracultura frente al tablero político. Transición dudosamente normalizadora

Transformaciones del intelectual. Crisis de sus figuraciones y funciones modernas

4. CCT: contra la cultura de la Transición

Un árbol caído (2015), de Rafael Reig. Enésimo retrato agonista de la Transición

CT: la recurrente condena de la Transición

La CT en su contexto

El intelectual en su contexto

5. El mañana vacío. La falta de compromiso literario e intelectual con la memoria en la España democrática

El vano ayer en el mañana vacío: cuando el pasado condiciona el presente

La estrategia posproductiva de El vano ayer. De la falsificación histórica al testimonio ficticio

El vano ayer como denuncia de las continuidades del franquismo en democracia

Continuidades simbólicas y discursivas

La impostura: otro abuso de la (pos)memoria

6. A vueltas con el intelectual como educador o liberador de la energía del cuerpo social

El enésimo retorno a la Ilustración

El cuerpo social de Marina Garcés

Contratos y precontratos sociales. La precariedad en Marina Garcés y Judith Butler

La fragilidad de la moderna tesis de la excepcionalidad humana

Conclusiones

Bibliografía