Sinopsi
Detalles
L’anime és un dels productes més populars de l’entreteniment audiovisual global. Recognoscible per a successives generacions d’espectadors de tot el món per l’encant en el disseny dels personatges i per l’animació senzilla, l’anime arriba a la segona dècada del nou mil·lenni com un dels ambaixadors de la cultura japonesa, un bé de consum manufacturat per un dels nuclis de producció de cultura de masses més importants del planeta. Però, es tracta d’un art “formulaic”, exempt de sofisticació narrativa? Aquest llibre proposa una aproximació a la narració complexa en l’anime, un tret clau en la seua construcció com a identitat cultural a través de sèries com ara ‘Evangelion’ o pel·lícules com ‘Ghost in the Shell’. Aquesta complexitat narrativa, potser és la reacció dels productors davant l’amenaça de la interactivitat dels videojocs? Obeeix a una estratègia que fa servir l’experimentació narrativa en l’era de la multipantalla per a centrar-se en els múltiples nínxols que té al mercat? O es tracta de la hibridació definitiva de maneres narratives anteriorment oposades (classicisme versus art i assaig)? A través de la poètica històrica dels modes de narració i les eines d’anàlisi fílmica de la narratologia es proposa una cronologia de l’anime complex i es constata que els seus títols són fites clau per a l’assentament d’una altre tipus de narració en l’audiovisual comercial global.
COM CITAR?
Estil Chicago
LORIGUILLO-LÓPEZ, Antonio: Anime complejo. La ambigüedad narrativa en la animación japonesa. Publicacions de la Universitat de València (col. Aldea Global), 2021.
Estil APA
LORIGUILLO-LÓPEZ, Antonio (2021): Anime complejo. La ambigüedad narrativa en la animación japonesa. Publicacions de la Universitat de València (col. Aldea Global).
Índex
Índex
Índice
Introducción
1. Otaku, nichos y cintas de vídeo: genealogía del anime complejo
1.1. Las formas dominantes de la animación y su influencia
1.2. Orígenes de la narración compleja
1.3. El formato OVA y la experimentación narrativa
1.4. El narrowcasting y los nichos de mercado contemporáneos
2. Los narradores poco fiables del anime complejo
2.1. Niveles de la narración para estudiar la complejidad
2.2. Beautiful Dreamer
2.3. Evangelion
2.4. Ghost in the Shell 2: Innocence
3. La autoconsciencia traviesa en las narraciones ensimismadas
3.1. Postclasicismo y autoconsciencia
3.2. Apuntes sobre la autoconsciencia en la ficción televisiva
3.3. La autoconsciencia del Gainax ending
3.4. Boogiepop Phantom
3.5. Baccano!
3.6. Madoka Magica
4. El bucle temporal como tropo de la complejidad narrativa
4.1. La autoconsciencia del bucle
4.2. The Tatami Galaxy
4.3. La muerte del avatar y las adaptaciones complejas de videojuegos
4.4. Higurashi When They Cry
4.5. Steins;Gate
4.6. Re:Zero
5. La frontera de la ambigüedad: el puzle imposible
5.1. La comunicabilidad de lo ambiguo y la textualidad aumentada
5.2. Serial Experiments Lain
5.3. Mind Game
5.4. Kurozuka
6. Un media mix puzle: The Melancholy of Haruhi Suzumiya
6.1. La estrategia Kadokawa y el origen de Haruhi Suzumiya
6.2. La complejidad de Haruhi Suzumiya: el anime de TMHS
6.2.1. El desorden de la primera temporada
6.2.2. Otra vuelta de tuerca: la segunda temporada
6.2.3. La estructura compleja de TMHS
6.3. La complejidad vs. la distribución comercial y los fans
6.4. Secuelas de TMHS: complejidad narrativa para dummies
6.4.1. The Disappearance of Haruhi Suzumiya
6.4.2. The Disappearance of Nagato Yuki-chan
6.5. La decadencia del media mix de TMHS
Epílogo
Bibliografía
