Llibre

Els estudis de disponibilitat lèxica són relativament recents però tenen una utilitat innegable. Entre les diverses aplicacions possibles destaquen les pedagògiques, pròpies de la lingüística aplicada, les dialectològiques, les sociolingüístiques i les etnolingüístiques.L'interès científic de 'La disponibilidad léxica de los estudiantes preuniversitarios valencianos' rau en el doble objectiu que hi han aconseguit els autors Saber més

Es recullen en la publicació dos dels més importants textos escrits pel dramaturg, actor i director valencià Carles Alberola, Estimada Anuchka i Per què moren els pares, obra aquesta darrera que va rebre el Premi de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor text teatral de 1998, en la seua versió valenciana. Saber més

Saber més

Aquest llibre analitza el procés de formació de l'opinió pública en una campanya electoral a la llum de les diverses estratègies discursives dels principals diaris de referència espanyols en les Eleccions Generals de l'any 2000. Després de fer una àmplia revisió de les principals teories de l'opinió pública i dels efectes dels mitjans de comunicació de masses sobre el públic Saber més

En aquest volum col.lectiu recollim alguns dels darrers treballs que investigadors de l'Instituto de Literatura y Lingüística del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Medi Ambient de Cuba, amb seu en l'Havana, van desenvolupar durant l'any 2002. Aquest centre està exercint una densa labor lexicogràfica, com ho demostra, per exemple, l'excel.lent Diccionario del Español de Cuba. Saber més

Els relats que ací es recullen corresponen als tres textos guanyadors en els II Premis Universitat-Bancaixa d'escriptura de creació. En aquesta ocasió, un ex aequo en castellà i una altra narració breu en valencià constitueixen el grup d'històries que ha merescut emportar-se el favor del jurat. El primer dels contes traça el curiós pelegrinatge d'uns bitllets carregats d'amor pels carrers d'una ciutat cada dia menys perplexa i cada vegada més entregada al fenomen. El segon ens dibuixa un dolorós cercle de misèria quotidiana; la veu que ens parla ho fa des de la desesperació d'un destí insuportablement semblant a un passat que creia i desitjava haver superat. I, finalment, el tercer ubica al lector en els instants immediats al final de la Guerra Civil espanyola, en concret a València, per a transmetre'ns l'angoixosa dificultat d'haver de decidir entre les pròpies necessitats i una fraternitat que ha estat trencada. Així doncs, el que el lector té davant seu és una nova oportunitat per a conèixer el punt de vista d'uns narradors la joventut dels quals ens representa una inherent sensibilitat i una particular concepció del nostre entorn social, moral i cultural. Saber més

La presència ultramarina ibèrica hauria estat efímera i superficial sense la presència de la dona, transmissora en primer grau de la cultura. Dones que van arribar a tots els racons i els seus fets van ser tan rellevants com els dels homes, malgrat que les seues accions i les seues veus han quedat silenciades fins al present. Saber més

Un dels objectius del projecte internacional per a l'estudi sociolingüístic de l'espanyol d'Espanya i Amèrica (PRESEEA) és reunir un corpus oral sincrònic, socio-lingüísticament representatiu i tècnicament adequat de diverses àrees urbanes del món castellanoparlant. L'equip de la Universitat de València es va incorporar a tal projecte des dels seus inicis, en 1996. En el cas de l'àrea metropolitana de València, al corpus ja recollit i publicat del nivell sociocultural alt s'uneix, ara, el del sociolecte mitjà i, en un futur no molt llunyà, el del sociolecte baix. Les tres mostres de parla contindran, aproximadament, mig milió de paraules i seran fruit d'unes quaranta-cinc hores de gravació. L'interès científic de El español hablado de Valencia rau en la realització d'un estudi descriptiu que permetrà, en primer lloc, identificar el peculiar castellà parlat pels valencians de diferents nivells socioculturals i explicar les covariacions sociolingüístiques pertinents, i, en segon lloc, possibilitarà l'anàlisi comparativa en els diferents nivells lingüístics (fònic, morfosintàctic, léxicosemántic i pragmàtic) amb l'espanyol parlat d'altres àrees urbanes. Aquesta qüestió comparativa s'erigeix com un dels pressupòsits bàsics del projecte PRESEEA, ja que així podrà configurar-se el panorama integral del dinamisme intern de l'espanyol. Saber més

El 1605 veia la llum l'obra cabdal de Cervantes, el Quixot. En aquesta obra, fruit d'una exposició commemorativa, es reflexiona sobre els vincles que relacionen l'obra cervantina amb referents literaris de la cultura valenciana. Lluny dels tòpics, tracta de la narrativa cavalleresca i de la imatge del cavaller i de l'univers cultural valencià. Saber més