La nació literària de Joan Fuster

Des que, en l’últim terç del segle XVIII, Johann Gottfried Herder començà a difondre el seu concepte de “volkgeist” o esperit del poble, amb atenció especial a reivindicar la unió indestriable entre nació, llengua i literatura, s’obriren les portes a un replantejament global dels estats territorials europeus que els seus deixebles romàntics confirmarien i divulgarien al llarg del segle XIX, ajudant a la conformació dels estats nació contemporanis. En les terres catalanoparlants, l’anàlisi que en feu Joan Fuster és fonamental: des del seu concepte de nació, entesa com una comunitat unida per l’ús de la mateixa llengua, amb un paper determinant de la literatura, fins a la dissecció rigorosa, amb el seu agut bisturí, dels dèficits inherents a un circuit literari sotmès o simplement tolerat, però desprotegit dels beneficis del suport d’un Estat nació. Una singularitat europea que va merèixer la mirada atenta i apassionada del nostre intel·lectual més influent i que ací s’estudia amb profunditat.

Índex

Uns mots preliminars

 

I. Naixement de les nacions i de les literatures nacionals

1. El qüestionament de l’Antic Règim i la creació de la consciència nacional en el segle xviii

2. Llengua i nació

3. L’escriptor i la consciència nacional

4. La literatura nacional

 

II. La nació literària catalana segons Joan Fuster 99

1. Llengua, literatura i nació

2. La literatura i la consciència nacional: assimilació lingüística, bilingüisme, història de la literatura i historia literària

3. Dèficits de la nació literària catalana: entre «poble excel·lit» i «poble frustrat»

4. Una literatura petita i sotmesa

5. Una cultura satèl·lit

6. Literatura i nació al País Valencià i als Països Catalans

7. Per un programa literari nacional: independència, modernització i internacionalització (intraduccions i extraduccions)

 

Epíleg: Mundialització i diversitat cultural

1. Nou suport internacional

2. Les literatures petites en l’època de la mundialització

 

Referències bibliogràfiques