Sinopsi
Detalles
L’església de Massamagrell, coneguda popularment com «la catedral de l’Horta», és sens dubte una de les esglésies més grans de la Comunitat Valenciana. És un exemple paradigmàtic del barroc tardà amb traces rococó, que va sofrir la destrucció dels altars, la pèrdua del llibre de fàbrica i de gran part de la documentació de l’arxiu parroquial el 26 de juliol de 1936. El 8 d’octubre de 2020 va col·lapsar part de la cúpula i durant la reconstrucció es va prendre consciència de la importància del temple en la història de l’arquitectura valenciana.
A iniciativa de l’Ajuntament, es va crear un grup de recerca amb la finalitat, d’una banda, de recollir les actuacions realitzades en el procés d’intervenció i restauració de la cúpula i, d’una altra, d’elaborar un estudi històric sobre el temple parroquial. Els investigadors Vicent F. Zuriaga Senent i Julio Samuel Badenes amb l’arquitecte Jorge García Valldecabres han elaborat els capítols dedicats a la història de l’església des del segle XIII fins als nostres dies, on aborden, entre altres temes, el context històric artístic de la parròquia, la documentació, les pintures –de manera singular les atribuïdes a Antoni Peris o Luis Antonio Planes– i la intervenció de Luis Domingo en les escultures i retaules, a més de les arts decoratives, el patrimoni immaterial i els processos d’intervenció realitzats des de 1939. Jaime Alcayde Bellver, arquitecte, i l’historiador de l’art Gaetano Giannotta han elaborat un capítol dedicat a l’anàlisi de l’arquitectura, l’ornamentació i les tècniques constructives durant els anys de construcció de l’església (1735-1767). El llibre finalitza amb un últim capítol a càrrec dels arquitectes Luis Cortés Meseguer i José Pardo Conejero sobre el projecte de restauració de la cúpula que acabà en 2021. A més, es presenta com a documentació gràfica la planimetria de Jaime Alcayde i un annex fotogràfic elaborat per Francesc Planes Bolea que mostra l’orfebreria de l’església.
