Sinopsi
Detalles
L’enfonsament del sector financer en els anys 2007 i 2008 va comportar una transformació radical en els patrons de consum financer. Mentre que part de la societat va decidir culpar únicament bancs, assessors i intermediaris financers per les seues males pràctiques, la realitat és que va ser també el consumidor financer qui va incórrer en comportaments oportunistes i poc responsables a l’hora de planificar les seues finances personals, i va caure en el sobreendeutament. Aquest model de responsabilitat compartida coincideix amb la definició del terme ‘alfabetització financera’ o financial literacy aportat per l’informe PISA 2011 que emana del concepte d’educació financera, entesa com un recurs clau per a desenvolupar coneixements, habilitats i actituds orientades a processar informació econòmica i prendre decisions adequades sobre finances personals. Aquest llibre aborda les definicions d’alfabetització i educació financera en un sentit ampli, tot repassant les crítiques i lloances que descansen sobre aquests conceptes per tal d’entendre la necessitat de la introducció de l’educació financera en l’ensenyament preuniversitari i la possible continuïtat en els estudis superiors de la branca econòmica.
