Joan Fuster i "Serra d'Or"

L’extensa bibliografia dedicada a Joan Fuster inclou estudis sobre els seus papers polítics, sobre els seus textos d’història social, sobre els seus escrits de literatura, sobre el seu estil tan característic, sobre els seus aforismes, sobre la seua poesia, etc. Tanmateix, per a cercar algun treball en què es pose la lupa, des d’un punt de vista estrictament literari, sobre un corpus determinat d’articles del suecà, hauríem d’acudir a introduccions de reculls o antologies, a apunts dispersos o, fins i tot, a alguna nota a peu de pàgina. Amb la intenció de cobrir, si més no, una porció d’aquest nínxol, s’aborda l’anàlisi literària del corpus conformat pels cent trenta articles que Fuster va publicar en les dues seccions mensuals que mantingué amb regularitat en la revista ‘Serra d’Or’: “Restriccions mentals” (1968-1973), primer i, posteriorment, “Passar el dia, empènyer l’any” (1978-1984).

J. ÀNGEL CANO MATEU  (l’Olleria, 1991) és professor ajudant doctor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. S’ha especialitzat en l’articulisme literari de Joan Fuster, tema al qual dedicà la tesi doctoral, que fou adaptada en forma de llibre amb el títol ‘Joan Fuster i Serra d’Or: els articles seriats (1968-1984)’ (PUV, 2022). Ha centrat gran part de la seua recerca en l’obra i la figura del suecà, encara que també ha fet diversos estudis sobre altres escriptors contemporanis, com Jacint Verdaguer, Santiago Rusiñol, Josep Carner, Josep Pla o Teresa Colom, entre altres.

Índex

 

Pròleg, per Carme Gregori Soldevila

Uns mots preliminars

 

I. L’article literari com a modalitat d’assaig

1. En la frontera entre els gèneres periodístics i els gèneres literaris

2. Característiques generals de l’assaig

2.1 La proposta de definició de Gonçal López-Pampló

2.2 L’argumentació i els textos argumentatius

 

II. Una col·laboració de vint-i-cinc anys (1959-1984)

1. Del tot estava per fer al tot no va ser possible: una aproximació als anys de la col·laboració

1.1 La dècada dels seixanta i els primers setanta: el posicionament polític i el protagonisme cultural

1.1.1 Tots els paperets de l’auca: la professió de ser Joan Fuster

1.1.2 Un escriptor amb les típiques obligacions de «pare de la pàtria»

1.2 I després vingué l’estavellament: Joan Fuster durant la Transició i els inicis del nou sistema democràtic

1.2.1 Una producció efervescent i contínua, a pesar de les bombes

1.2.2 Un desencant progressiu: d’un espurneig d’il·lusió al silenci de la «mort»

2. Joan Fuster, un oracle per a Serra d’Or

2.1 Els inicis: un tempteig durant la primera etapa de Serra d’Or (1957) i l’única col·laboració a Germinabit (1959)

2.2 Un període de col·laboracions esporàdiques a Serra d’Or (1959-1967)

2.3 Primera sèrie: «Restriccions mentals» (1968-1973)

2.4 Segona sèrie: «Passar el dia, empènyer l’any» (1978-1984)

3. Descripció del corpus

3.1 La producció fusteriana a Serra d’Or

3.2 Inventari d’articles

3.3 La projecció posterior

 

III. Anàlisi dels articles

1. L’articulisme de Joan Fuster

1.1 Entre la miniatura, la càpsula i la forma larvada: l’article literari, un subtipus d’assaig

1.2 Unes breus consideracions fusterianes sobre el gènere

2. Temàtica dels articles

3. El model de llengua literària: un «unitarista ma non troppo» a Serra d’Or

4. Sense dret a parlar amb un altre pronom personal que no siga jo: el pacte autobiogràfic i la no-ficció

5. L’estructura i l’organització textual

5.1 El punt de partida

5.2 Els articles amb la seqüència argumentativa predominant

5.2.1 Els articles amb les parts de la superestructura argumentativa en l’ordre establert

5.2.2 Els articles amb les parts de la superestructura argumentativa alterades

5.3 Els articles amb altres seqüències predominants

5.4 Una raresa dins les «Restriccions mentals»: «Correspondència urgent»

6. Les marques paratextuals

7. La funció social de l’assaig fusterià

 

IV. Una recapitulació

 

Referències bibliogràfiques