Jaume I en la València baixmedieval

El record de Jaume I es pot conèixer a través dels testimonis escrits en la baixa edat mitjana –documents del seu regnat, poesies dels trobadors contemporanis, cròniques coetànies o pòstumes...–, però també, i sobretot, dels visuals: les subtils i enlluernadores miniatures dels manuscrits, les corpòries pintures sobre taules o les recreacions de la figura del rei en desfilades festives són algunes de les manifestacions de l’època que ens permeten connectar directament amb la idea que tenia la societat del seu temps del rei En Jaume. Com a vehicles de memòria, agitadores d’emocions i instructores sobre la història, les imatges tenen la capacitat de mostrar les diferents concepcions del monarca en el primer període després de la seua mort. La galeria és rica i el nombre d’obres destacat: cap monarca havia rebut tanta consideració –almenys en el camp de les arts visuals–, cap altre rei podia estar representat al bell mig d’una obra tan impactant com el ‘Retaule de sant Jordi del Centenar de la Ploma’ ni podia ser rememorat de manera tan reiterada com en les festes de Sant Dionís i de Sant Jordi. Un fragment important de la memòria dels valencians, tant dels poderosos com dels vassalls, estava reservat per al monarca. I hui en dia continuem tenint-lo present. Aquesta monografia obre un túnel cap al record del rei en la València baixmedieval, cap a la ciutat i el moment en què van començar a barrejar-se el personatge històric i el mite.

Francesc Granell Sales  és doctor en Història de l’Art amb qualificació ‘cum laude’ i menció internacional gràcies a la tesi ‘L’aura de la memòria. La imatge de Jaume I en la València baixmedieval (ca. 1338 - ca. 1538)’. Actualment, treballa com a investigador postdoctoral de la Universitat de València. El seu camp de recerca gravita entorn a la cultura visual medieval i les seues principals línies d’investigació tracten les imatges règies, les representacions de jueus i musulmans i l’origen del retrat a la Corona d’Aragó baixmedieval. Ha publicat més d’una vintena d’estudis acadèmics i ha participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals. Més enllà dels estudis sobre la imatge de Jaume I, entre els seus treballs en premsa destaquen “La memoria y el lugar: el retablo de san Jorge en la Valencia de los siglos XV y XVI”, en col·laboració amb Amadeo Serra Desfilis, dins ‘El retablo de san Jorge’, coordinat per Gemma Contreras Zamorano i Encarna Montero Tortajada, i “¿Musulmán o judío? La imagen interconectada del ‘otro’ en la Corona de Aragón (ca. 1390 - ca. 1450)”, un article per al número ‘Marginales y minorías: una mirada poliédrica a textos olvidados (ss. XV-XVII)’ de la revista ‘Mélanges de la Casa de Velázquez’.

PRÒLEG

INTRODUCCIÓ

ABREVIATURES

I. COMMEMORACIONS CÍVIQUES

1. Les festes de Sant Dionís i Sant Jordi

1.1 La commemoració d’una croada

1.2 La processó i les imatges

1.3 La bandera: el rei present

1.4 La (re)presentació de la conquesta

2. El retaule de sant Jordi del Centenar de la Ploma

2.1 Els destinataris en la imatge

2.2 La batalla del Puig

2.3 El retaule de Xèrica

2.4 La croada santa i el Centenar de la Ploma

2.5 L’anhel de la guerra santa

II. REPRESENTACIONS FIGURATIVES I OBJECTES AMB AURA

1. El rei legislador en miniatures i il·lustracions

1.1 Manuscrits jurídics il·luminats

1.2 Pragmatisme de la memòria

2. Les armes de Jaume I i altres imatges a la catedral

2.1 El bisbe Hug de Llupià: les armes a la capella major i el Liber instrumentorum

2.2 La icona de la Mare de Déu de la Seu

2.3 El centre neuràlgic de la imatge del rei

III. ESPAIS DE MEMÒRIA

1. Confraries i monestirs

1.1 La casa confraternal de Sant Jaume: el suposat fundador i la imatge jacobeojaumina

1.2 Els monestirs de Sant Vicent de la Roqueta i de Santa Maria del Puig

1.3 El relat del monarca fundador i restaurador del cristianisme

2. El paisatge urbà

2.1 El paisatge monumental de la colonització

2.2 L’arquitectura com a motiu d’identitat civil

2.3 Beuter, l’arqueologia literària de la conquesta

2.4 La projecció mnemònica d’espais i monuments

CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA