Sinopsi
Detalles
Índex
Índex
Índex
PRÒLEG
INTRODUCCIÓ
PRIMERA PART:
Etnografia, etnologia i antropologia dels clàssics greco-romans
1. GEOGRAFIA I ETNOGRAFIA: EXPLORACIONS, ITINERARIS
I ÀMBITS .
Textos:
Aviè. Ora maritima .
Q. Curci Rufus. Història d’Alexandre el Gran
Polibi: geografia, etnografia i història
Juli Cèsar. Excursos geogràfics de La guerra de les Gàl·lies
Sal·lusti: etnografia i història d’Àfrica
2. ETNOGRAFIA I ETNOLOGIA GRECO-ROMANES
2.1 Èpica i etnografia: Homer
2.2 Heròdot (490-430 a.C.)
2.3 Etnografia i medicina: Corpus hippocraticum: Aires, aigües i llocs
2.4 Tucídides (460-400 a.C.)
2.5 L’etnografia de l’època hel·lenística: Polibi, Artemidor, Posidoni (Diodor, Estrabó, Ateneu) .
2.6 Els grans excursos etnogràfics de la historiografia romana: Juli Cèsar, Tàcit
3. LA TEORITZACIÓ ANTROPOLÒGICA A L’ANTIGUITAT
3.1 L’ecologisme cultural dels metges antics. Un fragment de l’etnologia de Posidoni .
3.2 El “relativisme cultural” dels sofistes i escèptics .
3.3 L’origen i l’estructura essencial de la societat: les funcions i institucions fonamentals i la divisió del treball social .
3.4 Tipologia sòcio-política essencial .
3.5 Definició de l’ésser humà: l’etimologia de la paraula anthropos .
4. ORÍGENS I EVOLUCIÓ DE LA VIDA HUMANA I LA CULTURA
Textos descriptius del progrés de la humanitat:
Protàgores .
Èsquil
Sòfocles .
Eurípides .
Diodor Sícul
Mosquió
Críties
Col·lecció Hipocràtica: Sobre la medicina antiga
Isòcrates
Dicearc
Lucreci
Posidoni i Sèneca: el debat al voltant de saviesa i filosofia, invenció i tènica .
La divinitat i l’èsser humà: concepcions religioses de la cultura
5. L’ANTROPOLOGIA MÈDICA. ELS TRACTATS MÈDICS DE LA COL·LECCIÓ HIPOCRÀTICA
Textos:
El mal sagrat .
Aires, aigües i llocs .
El pronòstic .
La medicina antiga
Sobre la naturalesa de l’home
Epidèmies
La facies hippocratica.
6. LA MITOLOGIA, BRANCA DE L’ANTROPOLOGIA
6.1 La interpretació al·legòrica o simbòlica dels mites .
6.2 La interpretació crítico-“racionalista” o historicista dels mites
Textos:
Plató. Cràtil .
Palèfat. Històries increïbles
Evèmer de Messina .
Lucreci. De rerum natura .
Ciceró. La natura dels déus
Filó d’Alexandria: la interpretació al·legòrica del llibre del Gènesi .
7 LES ALTERITATS IMAGINADES
Textos:
Aires, aigües i llocs .
Plini el Vell. Història Natural
Aulus Gel·li. Nits àtiques
Sant Agustí. La Ciutat de Déu
Isidor de Sevilla. Etimologies .
SEGONA PART:
La conceptualizació de les diferències antropològiques
8. ELS SALVATGES I ELS CIVILITZATS .
8.1 L’espai humà: característiques específiques de tots els éssers humans
8.2 La construcció d’una primera diferència antropològica: els civilitzats i els salvatges
8.3 Els salvatges en la història o la difícil etnografia dels pobles excèntrics
Textos:
Polibi .
Curci Ruf
Virgili
Sèneca .
Tàcit
Protàgores i Marc Aureli: civilitzats i salvatges. El caràcter i
l’ànima “salvatges” .
9. ELS CIUTADANS I ELS ESTRANGERS. ELS GRECS I ELS BÀRBARS. ELS ROMANS I ELS BÀRBARS
Textos:
I. Els grecs i els bàrbars
Plató: La república .
Isòcrates. Panegíric: els grecs, els bàrbars i l’art de la paraula
Isòcrates. Panegíric: arguments per a la lluita panhel·lènica contra els bàrbars
Isòcrates. Discurs a Filip: expedició contra els bàrbars .
II. Els romans i els bàrbars .
Tàcit. Britànics i germànics
Sèneca. Els pobles bàrbars
Marc Aureli. El “cosmopolitisme” dels estoics
10. ELS ESCLAUS I ELS LLIURES
Textos:
Aristòtil i l’antropologia de l’esclavatge natural
La caça d’animals i la caça de bàrbars per a fer-los esclaus i vendre’ls-hi. Textos de Diògenes Laerci, Marc Aureli, Cató,
Varró, Tàcit, Plini el Jove, Sèneca i Sant Pau .
11. LES DONES I ELS HOMES .
Textos:
La mitologia
Les dones en les tragèdies àtiques
Les dones en les utopies gregues
Les dones a Esparta: les versions de Xenofont i Plutarc
Sèneca: breus judicis sobre les dones. De la ira .
Tàcit: les dones en les nacions dels germànics .
BIBLIOGRAFIA GENERAL
Fonts i edicions utilitzades .
Comentaris .
