Guerras plebeyas

La Germania de València (1519-1522), el conflicte sociopolític més rellevant de la història valenciana, és analitzat des del camp temàtic de les revoltes i revolucions medievals i modernes centrant la mirada en un moment particular: la dramàtica etapa originada a partir de la seua radicalització. Aquest estudi d’història política, que considera la guerra i la violència com a instruments d’acció política agermanats, recupera la trajectòria dels “capitans dels avalots i de la guerra”, tal com els va definir Joan Fuster. Les seues accions van ser injuriades com a irracionals i bàrbares per cronistes i vencedors; no obstant això, les diferents lluites que van instrumentar els plebeus sota aquestes formes violentes cobren una rellevància significativa des de l’anàlisi històrica retrospectiva. El llibre analitza el desenvolupament de múltiples lluites polítiques en l’esdevenir del conflicte, per mitjà del desplegament de diferents guerres plebees la racionalitat, capacitat creativa i praxi de les quals es posen de manifest. Aquestes revoltes van aconseguir, en el seu conjunt, fer aflorar un intens procés de politització plebea, marcar a foc la memòria dels subalterns i convertir la mateixa Germania en part del repertori cultural dels futurs mons en lluita.

Mariana Valeria Parma  és doctora en Història i postdoctora en Ciències Humanes i Socials per la Universitat de Buenos Aires, on a més és directora de postgrau en la Facultat de Filosofia i Lletres i imparteix classe en Estudis Medievals. Els seus estudis s’han centrat en la Germania de València (1519-1522) i ha participat en diversos projectes d’investigació sobre l’Europa medieval i moderna. En l’actualitat forma part del projecte “Poder político y estrategias de dominación en la Edad Media peninsular (ss. IX-XVI)”, del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació argentí. Compta amb publicacions en obres col·lectives de la Fundación de Historia de España i de la Universitat de València i ha col·laborat en revistes acadèmiques internacionals i nacionals com ‘En la España Medieval’, ‘Anales de Historia Antigua Medieval y Moderna’, ‘Magallánica-Revista de Historia Moderna’ o ‘Sociedades Precapitalistas’.

PRÓLOGO

PREFACIO

INTRODUCCIÓN

1. TEORÍA Y METODOLOGÍA DEL CONFLICTO SOCIAL

1.1 Los paradigmas teóricos de las revueltas y las revoluciones

1.2 Herramientas para la interpretación de los mundos en lucha

1.3 Aproximación teórica a la radicalidad en los conflictos sociales

2. HISTORIA DE UN CONFLICTO

2.1 Los estudios sobre la revuelta

2.2 El reino de Valencia antes de la Germanía

3. UN MOVIMIENTO SOCIAL Y POLÍTICO

3.1 La organización y los síndicos del pueblo

3.2 Escenarios e itinerarios regnícolas

4. LA GERMANÍA EN ARMAS

4.1 El antagonismo

4.2 Las guerras plebeyas

a) La guerra potencial

b) La guerra destituyente

c) La guerra conspirativa

4.3 Los repertorios ideológicos y culturales de los plebeyos

5. VESTIGIOS DE LA GERMANÍA

5.1 La proyección del conflicto agermanado

5.2 El castigo y el carácter de la Germanía

5.3 Mito y memoria de un conflicto

REFLEXIONES, LA VUELTA AL PUNTO DE PARTIDA

BIBLIOGRAFÍA