Fabra, Moll i Sanchis Guarner (2a ed.)

La commemoració del 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra és una bona ocasió per a recordar i reivindicar no sols la persona, sinó sobretot el seu llegat. Aquest llibre, obra d’Antoni Ferrando, dona compte de la dimensió lingüística, històrica i cívica de la tasca codificadora de Fabra i de les adaptacions que en feren Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner per a les Illes Balears i per al País Valencià respectivament. Una tasca difícil atesa la situació de subordinació política de la nostra comunitat lingüística i, a més, les diverses situacions lingüístiques i sociolingüístiques de cadascun dels territoris històrics que la integren. També són considerats en aquest estudi el mestratge d’Aguiló, Verdaguer i Llorente sobre Fabra, les aportacions d’Alcover i la contribució de personatges com Bofill, Salvador i Fuster en la construcció d’una llengua moderna de cultura i d’un espai comú de comunicació.

Antoni Ferrando Francés  és catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de València (UV). Ha estat director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i del Departament de Filologia Catalana de la UV. És membre de l’IIFV, de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de la Fundació Huguet, de Castelló, i corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de Barcelona. Ha estat membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001-2021), president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (2012-2017), fundador i primer director de la revista ‘Caplletra’, de la col·lecció Biblioteca Sanchis Guarner de l’IIFV i codirector de la col·lecció Biblioteca Lingüística Catalana de la UV. S’ha especialitzat en història de la llengua, història de la cultura i edició de textos. Entre les seues publicacions destaquen ‘Consciència idiomàtica i nacional dels valencians’ (1980) ‘Els certàmens poètics valencians’ (1983), ‘Sobre el marc històric de “Curial e Güelfa”’ (1997), ‘El paper dels primers editors (1473-1523) en la fixació del català modern’ (1999), ‘Història de la llengua catalana’ (en col·laboració amb Miquel Nicolás, 2005, 2011), ‘De Xarq al-Andalus a Regne de València. La situació lingüística i sociolingüística a les terres valencianes al segle XIII’ (2010), ‘La gènesi romana d’una norma lingüística catalana de segle XV’ (2011), ‘La construcció de la norma cancelleresca catalana’ (2016), ‘Aportacions a l’estudi del català literari medieval’ (2018), ‘El model lingüístic de ‘Curial e Güelfa’’ (2018), ‘Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d’una llengua moderna de cultura des de la diversitat’ (2018, 2019), ‘La poliglòssia en la predicació de Vicent Ferrer’ (2020), ‘Llorente i Blasco Ibáñez: entre la política i la literatura’ (2021), ‘Els orígens històrics del valencià’ (2023). Ha traduït i dirigit l’edició del ‘Llibre del Repartiment de València’ (1978) i ha estat editor dels ‘Estudis lingüístics i culturals sobre ‘Curial e Guelfa’’ (2012).  

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

INTRODUCCIÓ

1. La dimensió nacional del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906): Teodor Llorente, Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra

1. Cap a la recuperació d’una llengua literària comuna: el mestratge d’Aguiló, l’exemple de Verdaguer

2. Teodor Llorente: el llegat viu de la Renaixença

3. El Congrés de 1906: l’obra d’Alcover, la mà de Prat de la Riba, l’ombra de Fabra

4. Lo Rat Penat i València Nova a Barcelona

5. La projecció del Congrés a València

6. Llengua i dialectes al Congrés

7. La qüestió de la codificació al Congrés: cap a la creació d’una institució acadèmica de la llengua catalana

8. Alcover vist per Llorente i, sobretot, un examen crític del patriarca de la Renaixença sobre la situació de la llengua al País Valencià

Bibliografia

2. Pompeu Fabra: la reconstrucció d’una llengua nacional

1. La dimensió històrica del lingüista

2. La transcendència d’una codificació ben feta

3. El procés de reconstrucció d’una llengua nacional

4. La codificació ortogràfica

5. La codificació morfològica

6. La codificació del lèxic

7. El triomf del fabrisme

8. El compromís nacional de Fabra

9. Vigència i problemes de l’ideari fabrista

Bibliografia

3. Fabra i el País Valencià

1. Els primers contactes amb valencians

2. La primera visita al País Valencià (1915)

3. La segona visita al País Valencià (1930): cap a la normalitat cultural

4. El tercer viatge al País Valencià (1935): el reconeixement de l’autoritat moral de Fabra

5. El quart viatge al País Valencià (1937): el Compromís per la cultura nacional

6. El mestratge sobre Josep Giner i Carles Salvador

7. Les relacions entre l’Institut d’Estudis Valencians i l’IEC

8. Els darrers contactes amb valencians

9. Fabra, en el record dels valencians

10. L’ideari fabrià sobre l’articulació nacional dels Països Catalans

Bibliografia

Apèndix

4. La presència dels dialectes territorials en l’obra de Pompeu Fabra

1. El concepte i l’ús del terme «dialecte» en Fabra

2. L’evolució de l’actitud de Fabra quant a la presència dels dialectes en el corpus normatiu

3. Abast i límits de la integració dels dialectes en la llengua literària

4. La presència concreta dels dialectes en el corpus gramatical fabrià

5. La presència concreta dels dialectes en la codificació lèxica: el Diccionari de la llengua catalana (1932)

6. Valoració de l’actitud de Fabra sobre els dialectes

Bibliografia

5. L’occitanisme des d’una perspectiva valenciana: un panorama històric

1. València, terra de promissió per als occitans (ss. XIII i XIV)

2. La determinació desoccitanitzadora dels valencians a l’època dels Trastàmara (1412-1516)

3. La troballa terminològica de «llemosí», reflex de la profunda crisi cultural als inicis del segle XVI: el Blaquerna................ 183

4. El «llemosí» com a recurs defensiu davant el prestigi del castellà a l’època de Carles I

5. La justificació històrica de la naturalesa llemosina de la llengua valenciana en temps de Felip II de Castella

6. Les raons de la primacia de la «llengua valenciana» als inicis del barroc

7. Cap a la dilució lingüística en la plenitud del barroc

8. La incomoditat de la Il·lustració davant una denominació impròpia

9. Les dificultats valencianes en la recuperació de la consciència lingüística unitària durant la Renaixença

10. De l’oblit del llemosinisme a la solidaritat política amb Occitània (1906-1939)

11. Per un occitanisme cultural solidari en temps contemporanis

Bibliografia

6. La construcció històrica de la «norma lingüística» al País Valencià fins a les Normes de Castelló

1. Una proposta de periodització

2. El període de 1238 a 1479: la Cancelleria reial com a factor d’unitat lingüística

3. El període de 1479 a 1707: la impremta i la llengua administrativa com a transmissores del model culte de la llengua

4. El període de 1707 a 1859: desorientació ortogràfica i marginació legal

5. El període de 1859 a 1913: entre la reivindicació elitista d’una llengua literària compartida i les necessitats comunicatives locals

6. El període de 1913 a 1932: formulació i difusió de la codificació normativa fabrista

7. A tall de cloenda: recapitulació i corol·lari

Bibliografia

7. Les Normes de Castelló: desplegament i consolidació (1932-1983)

1. Els precedents immediats i els límits de l’acord: el paper d’Adolf Pizcueta

2. La praxi ortogràfica i gramatical als anys republicans: el mestratge de Carles Salvador (1932-1939)

3. El desplegament gramatical i lexicogràfic durant el primer franquisme: el paper de Lo Rat Penat i de l’Editorial Torre (1939-1962)

4. L’aportació singular de Josep Giner

5. A la recerca de la màxima convergència normativa: la influència de Sanchis Guarner, Joan Fuster i Enric Valor (1962-1977)

6. Socialització del valencià i flexibilització gramatical i lèxica (1977-1983)

7. La persistència del problema de l’autoritat normativa

8. Conclusions

Bibliografia

8. L’ideal idiomàtic de Manuel Sanchis Guarner

1. Les bases ideològiques

2. Praxi lingüística i model literari

3. El model lingüístic sanchisguarnerià

Bibliografia

Apèndix

9. Francesc de B. Moll i Manuel Sanchis Guarner: dues maneres de vehicular el fabrisme

1. Una qüestió prèvia: el discurs sobre la unitat i la diversitat de la llengua catalana

2. Dos punts de partença diferents

3. Els criteris lingüístics

4. La concepció de la llengua literària

Bibliografia

10. L’ideal idiomàtic de Joan Fuster

1. La llengua, un instrument de comunicació

2. Per una llengua supradialectal

3. La llengua literària: el «terme mitjà»

4. La unitat lingüística com a garantia de la normalitat cultural

5. La flexibilitat prudent de la llengua estàndard

6. El futur de la llengua

Bibliografia