El ejército de la paz

El Cos d'Enginyers de Camins és una corporació clau per a comprendre la instauració del modern Estat liberal en l'Espanya del segle XIX. La seua reimplantació i desenvolupament a partir de 1833 va estar unida de manera indissoluble al desenvolupament del liberalisme, a causa del paper central que els polítics liberals van atorgar al desenvolupament de les obres públiques, que van viure així la seua edat d'or. Aquesta obra analitza el procés en el qual els enginyers de camins van ser incrementant el seu número, activitat i influència política durant les dècades centrals del segle XIX. Dècades de profunda transformació política i territorial, en les quals es va assentar l'Estat modern, al mateix temps que es completaven les xarxes de carreteres, ferrocarrils i ports. Un esforç inversor sense precedents a Espanya, que va alterar els vells equilibris regionals i marcaria el futur del país.

INTRODUCCIÓN

EL CUERPO DE INGENIEROS DE CAMINOS, ORÍGENES

Y DESARROLLO

Los precedentes ilustrados (1714-1834)

Ingenieros y arquitectos en las obras públicas (1834-1868)

La evolución del Cuerpo de Ingenieros de Caminos (1833-1868

La formación de los ingenieros de caminos, la escuela y la revista

LOS INGENIEROS DE CAMINOS

EN LA POLÍTICA ISABELINA (1833-1868)

El asalto liberal al escalafón de caminos

La actividad parlamentaria de los ingenieros de caminos (1834-1868)

LAS POLÍTICAS ESTATALES DE OBRAS PÚBLICAS

El giro hidráulico: de los transportes al regadío

El desarrollo de la red viaria

Un salto cualitativo: ferrocarriles y puertos

Los nuevos abastecimientos urbanos

LA EDAD DORADA DE LAS OBRAS PÚBLICAS

Un modelo de desarrollo basado en las infraestructuras

La evolución de una profesión

Entre la ingeniería y la política

En el territorio

BIBLIOGRAFÍA Y FUENTES

APÉNDICES

ÍNDICE ALFABÉTICO