Desaparecido

El 26 de novembre de 1940 la Biblioteca Històrica de la Universitat de València denunciava la desaparició del manuscrit del ‘Liber Augustalis’, les Constitucions de l’emperador Federico II (1194-1250) per al Regne de Sicília. Aquest còdex havia format part de la biblioteca dels reis d’Aragó a Nàpols, on l’excepcional cal·lígraf Pedro Hipòlit Lunense el va copiar en la segona meitat del segle XV. Un segle més tard, els ducs de Calàbria el donarien al monestir de San Miguel dels Reis de València. En 1837, amb motiu de la desamortització de Mendizábal, aquest valuós manuscrit passaria a ser custodiat per la Biblioteca de la Universitat de València, on es conservaria fins a la seua desaparició. Ara, huitanta-tres anys més tard, s’ha localitzat el seu parador. Un estudi exhaustiu de la documentació existent ha permès concloure que el manuscrit que es conserva actualment a la Biblioteca del Palau de Peralada no és un altre que el que va desaparèixer de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València en 1940. Encara que no ha sigut possible conèixer les circumstàncies exactes de la seua desaparició, el treball ha permès reconstruir l’atzarós i fascinant viatge recorregut pel ‘Liber Augustalis’ al llarg de quasi sis segles entre Nàpols, València i Peralada.

Sèrie Inutilitas librorum

DIRECCIÓN
M. Jesús García Mateu (Universitat de València)
Ana Barbeta (Universitat de València)

CONSEJO ASESOR
Margarita Becedas González (Universidad de Salamanca)
Isabel García-Monge Carretero (Ministerio de Cultura y Deporte)
Julián Martín Abad (Biblioteca Nacional de España)
Yolanda Ruiz Esteban (Biblioteca Nacional de España)
Javier Tacón Clavaín (Universidad Complutense de Madrid)
Barry Taylor (British Library)
Gennaro Toscano (Bibliothèque nationale de France)
Paolo Tinti (Università di Bologna)

Francisco Gimeno Blay , catedràtic de Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de València i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, ha pronunciat conferències i ha impartit lliçons en diverses universitats i institucions culturals espanyoles i europees. Els seus treballs s’han encaminat a l’edició de textos d’època medieval. Ha estudiat l’evolució de l’escriptura en aquesta etapa històrica, tant a la Corona d’Aragó com al conjunt de la península Ibèrica. La seua investigació s’ha dedicat principalment a estudiar els aspectes relacionats amb la història de l’alfabetisme i de l’escriptura medievals en totes i cadascuna de les seues manifestacions, així com l’escripturació de les llengües romàniques front al llatí. És el responsable acadèmic de la catalogació dels manuscrits medievals i renaixentistes de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i membre del Comité Internacional de Paleografia Llatina. També codirigeix la col·lecció Història, editada per Publicacions de la Universitat de València.

PPRESENTACIÓN: PESQUISA SOBRE UN VIAJE

CAPÍTULO I. DESAPARECIDO: TESTIMONIOS DE UNA AUSENCIA

CAPÍTULO II. AL PRINCIPIO: EN LA BIBLIOTECA NAPOLITANA

1. El epítome vulgarizado del Liber Avgvstalis

1.1 Rúbricas del epítome

2. Para Alfonso, duque de Calabria

3. Manv P. Hippolyti Lvnensis

3.1 Manuscritos copiados por P. Hippolytvs Lvnensis

3.1.1 Manuscritos datados

3.1.2 No datados

3.1.3 Atribuidos a P. Hipólito Lunense

3.1.4 Traducciones

CAPÍTULO III. DE VIAJE: NÁPOLES, VALENCIA, PERALADA

1. Entre Nápoles y Valencia

2. En Valencia, entre el Palacio Real y San Miguel de los Reyes

3. En la Universitat de València, en 1837

4. Últimos tiempos en la Universitat de València y desaparición posterior

5. En el Palacio de Peralada: 35.870

CAPÍTULO IV. ¿UNO O DOS MANUSCRITOS DEL EPÍTOME? CLAVES PARA UNA SOLUCIÓN

1. El texto

1.1 La dedicatoria

1.2 El íncipit

1.3 El éxplicit

1.4 El colofón

2. La decoración

2.1 La orla del folio 1v

2.2 La portada

2.3 Capitulares, mayúsculas y rúbricas

3. La materialidad

3.1 Encuadernación

3.2 Composición y dimensiones

POST SCRIPTUM

APÉNDICE DOCUMENTAL

BIBLIOGRAFÍA Y FUENTES

Bibliografía citada

Manuscritos citados

ÍNDICE DE FIGURAS