Con pase y de etiqueta

Les elits han estat en el centre de molts dels debats de les últimes dècades i a elles s’al·ludeix constantment; no obstant això, la discussió ha estat tradicionalment constreta a interpretacions categòriques que han tendit a criticar la traïció de la burgesia a la revolució en pro de la seua aristocratització. En un moment fonamental de desmantellament de l’Antic Règim i construcció de l’Estat-nació liberal, aquest grup situat en la cúspide social va viure un profund i radical canvi en la seua pròpia naturalesa. Per a complicar aquest procés històric apel·lant a una interpretació cultural, s’estudien una sèrie d’espais i pràctiques de sociabilitat on es van negociar les fronteres de definició del concepte mateix d’elit. S’analitzen, així, llocs tradicionals que van patir, al llarg del segle XIX, una profunda reconfiguració. És el cas dels salons, les tertúlies, els museus, les acadèmies o els teatres d’òpera, però també d’una sèrie d’espais vinculats a nous valors burgesos que van implicar una redefinició de les pràctiques i els valors elitistes, com va succeir, per exemple, amb els balnearis, els casinos o els clubs esportius. Amb una perspectiva interdisciplinària, s’estudien tant l’escassa sociabilitat institucionalitzada de les elits com, particularment, aquella altra informal en la qual es va produir aquest complex procés de formació d’una nova classe dirigent nascuda de la trobada entre la vella aristocràcia i la nova burgesia.

Raquel Sánchez  és catedràtica d’Història Contemporània en la Universidad Complutense de Madrid. Les seues investigacions han abordat, des de la història política i cultural, el liberalisme espanyol, els mites polítics i la producció cultural en el segle XIX. En aqueixa línia, s’ha interessat especialment per la figura de l’home de lletres i el seu paper en l’esfera pública. Ha publicat, entre altres treballs, les monografies ‘Mediación y transferencias culturales en la España de Isabel II: Eugenio de Ochoa y las letras europeas’ (Iberoamericana Vervuert, 2017) i ‘Alcalá Galiano y el liberalismo español’ (CEPC, 2005).

David San Narciso  és professor d’Història Contemporània en la Universidad Complutense de Madrid. Els seus treballs s’emmarquen en la història cultural de la política del segle XIX. Ha estudiat la cort com un espai de poder informal i la ritualitat política durant la construcció de l’Estat-nació espanyol. Actualment investiga la conformació de la masculinitat en el segle XIX a partir del model de domesticitat burgesa. És autor del llibre ‘La monarquía en escena. Ritualidad pública y legitimidad política en el liberalismo español, 1814-1868’ (CEPC, 2022).

ABREVIATURAS UTILIZADAS

PRESENTACIÓN

La sociabilidad de las elites del siglo xix: propuestas de análisis en la historiografía contemporánea

LOS SALONES COMO ESPACIO NATURAL DE LAS ELITES

Aproximación al estudio de la corte como centro de sociabilidad de las elites: la época de Fernando VII

Los bailes de trajes en el Madrid del siglo xix: un modelo de sociabilidad del gran mundo

El Pazo de Lourizán, una quinta política: las casas de campo como un espacio de sociabilidad al servicio del caciquismo

NUEVOS ESPACIOS, NUEVOS VALORES

Los balnearios como espacios de sociabilidad elitista y de segregación social

La introducción de los sports en España: un nuevo espacio de sociabilidad de las elites

Grandes o pequeños: la relevancia de los casinos burgueses en España

ESPACIOS EN DISPUTA

Los templos del saber. Civilidad y relaciones sociales en los espacios culturales de la España del siglo XIX

Entre expertos y profanos: museos y exposiciones artísticas como espacios de sociabilidad en España (1833-1875)

Un espacio mixto de civilidad, respetabilidad y modernidad. Los teatros de ópera en la creación de una identidad elitista

REFLEJOS LITERARIOS DE LA SOCIABILIDAD ELITISTA

Tertulias literarias de la aristocracia en las letras del siglo XIX

La nobleza en la novela de la Restauración