Resultats de búsqueda per a 'l%252525252527Albufera de Val%2525252525C3%2525252525A8ncia de Joan Fuster'
-
Aquestes pàgines reconstrueixen detalladament la trajectòria del blaverisme, amb noms i cognoms, i aporten elements summament valuosos per a entendre les claus d'aquest fenomen, a partir de les bases polítiques i pseudoculturals, i els interessos i ressorts sovint inconfessables que l'han impulsat en la dreta política i els mitjans de comunicació.
Saber més
-
Per què anem als cementeris? Queden encara llibreters? Per què se'ns vol classificar sempre com a membres d'un grup? Qüestions com aquestes constitueixen per a l'autor esperons per posar-se a escriure, en aquest cas en forma de textos breus, incisius, irònics. Uns textos que volen ser alhora entretinguts i entenedors i donar motiu per a la reflexió i mostrar el caràcter de la nostra època.
Saber més
-
El País Valencià s'enfronta a problemes de gran entitat. Ací s'analitza l'evolució política, econòmica i social dels darrers trenta anys i es qüestionen les raons del predomini conservador. Una invitació a repensar la trajectòria de la societat valenciana i a debatre els reptes d'un país que ha canviat dins d'un món que també s'ha transformat.
Saber més
-
Enfront d'un segle de sang i ferro, la memòria reivindica els seus drets sobre el passat. A partir de nombrosos exemples del segle XX (feixismes, la Shoah, el colonialisme, l'estalinisme), es posa en relació història i memòria, la reconstrucció del passat pels historiadors, la memòria col·lectiva i les polítiques de la memòria, tot bastint un al·legat en favor d'una història crítica.
Saber més
-
Reedició d'un clàssic de l'historiador que va crear escola a València, deixeble de Vicens Vives i difusor de l'escola dels Annales de Bloch i Braudel. El temps i l'espai són la base de la història, els diversos nivells (economia, societat, política interior, cultura, política exterior) són tan sols subdivisions per facilitar l'estudi científic de la història amb majúscules, que ho barreja tot.
Saber més
-
Una anàlisi aguda de la controvèrsia sobre la pluralitat nacional d'Espanya i alhora un conjunt de propostes vers una superació integradora dels vells dilemes, a partir d'una concepció moderna i eficaç de l'articulació dels diversos nivells de govern. La pluralitat vista com un valor i no com un problema o com un llast. Una aportació substancial a un debat decisiu de la democràcia a Espanya.
Saber més
-
Aquests articles publicats originalment a El País entre el 1979 i el 1986 ens retornen el Fuster més assagístic. El context és el d'una transició que havia defraudat moltes expectatives, i Fuster no s'està de manifestar desacords i perplexitats, a partir d'un gran ventall de qüestions d'interès general, que són sovint pretext per desplegar una argumentació aguda i brillant, sense concessions.
Saber més
-
Jacques Rancière proposa una poètica del saber: l'estudi del conjunt dels procediments literaris a través dels quals un discurs s'aparta de la literatura, reclama estatus de ciència i la significa. La poètica del saber vol escatir les regles per les quals un saber s'escriu i es llig com a discurs específic. Indaga, en definitiva, la seua relació amb el tipus de veritat a què aspira.
Saber més
-
El sentit actual de la literatura i la crítica, el discurs públic, Montaigne i Joan Fuster, la literatura autobiogràfica, la Divina Comèdia, les relacions entre italians i catalans al llarg de la història o la tragèdia grega, són alguns dels temes que recullen aquestes pàgines, en què l'erudició, l'estil i la força de les idees estableixen un diàleg fecund.
Saber més
-
Contràriament al que afirma Habermas, el pensament de Foucault és imprescindible per entendre la modernitat. Això sí, d'una forma molt diferent a la que Habermas ha fet circular entre la comunitat dels filòsofs. Les orientacions, les eines de crítica i pensament que Foucault ens ofereix i ens incita a utilitzar corresponen a allò que anomenaríem un «il·lustrat radical».
Saber més