Resultats de búsqueda per a 'l%2525252527Albufera de Val%25252525C3%25252525A8ncia de Joan Fuster'
-
Durant el període comprés entre la reobertura de la Taula de Canvis el 1517 i la supressió de les institucions forals, la ciutat de València va viure una situació de progressiu endeutament, que va provocar successives fallides del banc municipal. Aquest llibre analitza la problemàtica administració de les finances municipals per part de l'oligarquia.
Saber més
-
Francisco Antonio Cebrián y Valda, de família noble assentada a Xàtiva, va gaudir dels honors del seu temps: va ser catedràtic d'institut, rector de la Universitat de València, bisbe d'Oriola, patriarca de les Índies i cardenal; però la seua mort va portar-ne un oblit gairebé complet. La fallida d'aquesta memòria només s'entén des de la perspectiva dels canvis d'enorme calat esdevinguts en els anys que va viure: és a dir, el que s'ha anomenat crisi de l'Antic Règim.
Saber més
-
Resulta impossible explicar l'evolució de l'estat de salut de la societat espanyola, les polítiques públiques i les reformes sanitàries sense una referència directa al context internacional. El present llibre aspira a analitzar els processos d'interacció i transferència de coneixements i pràctiques entre el moviment sanitari internacional, i les dinàmiques internes de l'Estat espanyol.
Saber més
-
Les guerres d'Alfons el Magnànim van oferir àmplies oportunitats de servei a la noblesa valenciana. El destí de nobles com Joanot Martorell, Ausiàs March i els seus coetanis fou ser "cavallers del rei". Igual que els seus avantpassats, molts d'aquests nobles consideraven que la seua principal funció social i el mitjà més honrós per a enriquir-se era servir com a cavaller pesadament armat acompanyant el seu rei.
Saber més
-
Durant l'inici de l'època contemporània el capitalisme agrari es va desenvolupar en terres valencianes de forma peculiar. En les zones d'agricultura més dinàmica una massa important de llauradors desposseïts va accedir al cultiu a través de l'arrendament de terres i es van desenvolupar unes complexes relacions entre els amos de la terra i els seus colons.
Saber més
-
A principis del segle XIX, l'Estat borbònic feia aigües per totes bandes. En matèria d'ordre públic, les institucions judicials i militars perderen el control, i davant aquesta fallida del poder, el bandolerisme s'arrela a l'àmbit rural. Aquesta obra, guanyadora XV Premi Francesc Ferrer i Pastor d'investigació històrica, reconstrueix els episodis dels bandolers, a l'àrea compresa entre el Mondúver i el Montgó.
Saber més
-
Aquesta edició recopila les actes del Congrés Internacional Guerra i Viatge. Una constant històrica i literària entre Espanya i Alemanya, celebrat en el MuVIM en 2008. Es tracta de catorze treballs centrats en les relacions culturals hispanogermàniques, des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. Literatura de viatges i viatges en la literatura vistos des de l'òptica alemanya.
Saber més
-
En 1609 es va iniciar per ordre de Felip III el procés d'expulsió dels moriscs valencians. Aquesta obra aborda el desenvolupament que aquesta operació va tenir a Denia. L'especial significació política i geoestratègica d'aquest enclavament és utilitzada aquí com punt de partida per a l'anàlisi dels principals factors que van incidir en la gestió administrativa, econòmica i militar del procés d'expulsió.
Saber més
-
Joan B. Pastor Aicart va ser metge rural i un escriptor molt prolífic, tant en castellà com en valencià. Fins ara, la seua figura ha passat desapercebuda dins del moviment de la Renaixença valenciana. Aquest llibre, que intenta ser una reconstrucció de la seua biografia intel.lectual, presenta també una breu selecció dels seus textos més rellevants.
Saber més
-
El pare Traggia era una persona profundament conservadora, partidària de l'absolutisme i amb una visió teocèntrica de la societat. El seu testimoni des de Malta, on es va autoexiliar, posa en dubte el conservadorisme i la beateria que generalment s'adjudica a la Mallorca de principi del segle xix. De nou, la consulta de les fonts contradiu la història que se'ns ha volgut transmetre.
Saber més