Nunc dimittis

Antoni Ferrando, catedrático de Filología Catalana de la UV, se ha jubilado en 2018, después de más de 40 años de dedicación a nuestra Universidad, y ha sido nombrado profesor emérito. Después de la muerte de Sanchis Guarner, Ferrando fue el primer director del Departamento –por entonces de Lingüística Valenciana–, responsable de la formación de generaciones de docentes y otros profesionales de nuestra lengua, y llegó a convertirlo en un referente dentro de los estudios de la catalanística. Con centenares de trabajos publicados, ha ido construyendo una obra sólida que, a estas alturas, está lejos de agotarse. Pero su trayectoria no solo ha tenido trascendencia académica sino también social, en favor de la dignidad colectiva y la anhelada normalidad cultural del País Valenciano. Los compañeros que participan en este volumen, muchos de los cuales han bebido directamente de su enseñanza, aportan con su contribución un testimonio de gratitud.

Vicent J. Escartí Soriano  es licenciado en Història Medieval y doctor en Filologia Catalana por la Universitat de València (UV), donde actualmente es catedrático de Lliteratura Medieval i Moderna. Es director del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, miembro correspondiente de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona y miembro numerario del Institut d’Estudis Catalans. Es fundador y director de la revista ‘Scripta’, de la UV, y dirige también la ‘Revista Valenciana de Filologia’, de la Institució Alfons el Magnànim - CVEI. Ha publicado numerosos estudios sobre cultura y literatura y se ha ocupado de ediciones de textos valencianos antiguos, literarios e historiográficos, como por ejemplo las obras de Ausiàs March, el ‘Llibre dels feits’ de Jaume I, la ‘Crònica’ de Muntaner, el ‘Tirant lo Blanch’ de Joanot Matorell, la ‘Vita Christi’ de Isabel de Villena, la ‘Primera part de la Història de València’ de Pere Antoni Beuter o el ‘Dietari’ de Joaquim Aierdi, entre otros. En 1996 recibió el Premi Enric de Larratea del IEC por su estudio sobre Aierdi y en 2001 el de la crítica del IIFV. Posteriormente ha publicado el volumen ‘Jaume I en la memòria d’un poble’ (València, 2021). En el ámbito de la literatura de creación ha publicado diferentes novelas: ‘Dies d’ira’, ‘Els cabells d’Absalom’, ‘Espècies perdudes’, ‘Nomdedéu’, ‘Naumàquia’, ‘L’abellerol mort’ y ‘El mas de les ànimes’. Colabora en varios medios de comunicación, como ‘Levante’ y ‘Saó’.

ÍNDEX

PRESENTACIÓ: El mestratge d’Antoni Ferrando, per Vicent J. Escartí

Antoni Ferrando Francés, apunt biogràfic i trajectòria filològica, per Mireia Ferrando Simón.

PRIMERA PART

Reflexions sobre l’obra d’Antoni Ferrando

Antoni Ferrando i la tasca de P. Fabra, F. de B. Moll i M. Sanchis Guarner. Emili Casanova

Els parlants i les llengües Josep Maria Nadal.

Ferrando i el model de llengua: aportacions des de la Història de la llengua. Joan Rafael Ramos

Els estudis d’Antoni Ferrando sobre llengua i literatura catalanes de l’edat moderna (i el debat sobre la superioritat del català occidental). Albert Rossich

Antoni Ferrando i Saó. Rafael Roca

SEGONA PART

Estudis en homenatge a Antoni Ferrando

Treves d’Abū Zayd amb Jaume I al Llibre dels feits. Carme Barceló i Ana Labarta

Sobre l’origen del nom de pila amparo > ampar/empar a València. Emili Casanova

Les unitats estilístiques de Joan Roís de Corella (1435-1497), elements caracteritzadors d’estil. Maria Conca i Josep Guia.

L’obra poètica del pintor Joan Collado (1731-1767). Vicent Josep Escartí.

El llegat de les donzelles. Reflexions sobre l’estructura del sistema vocàlic valencià. Jesús Jiménez.

Aportacions de la premsa valenciana del segle xix a la lexicografia històrica catalana. El Mole (1837-1870). Joaquim Martí Mestre

Convergències i divergències entre renaixencistes valencians i catalans al voltant de la llengua i la identitat (1858-1906). Adrià Martí-Badia.

Les poetes de Carles Ros. (Amb unes notes sobre l’ús del sonet a la València del primer Set-cents). Eulàlia Miralles i Verònica Zaragoza.

Les bases històriques i metodològiques de la historiografia lingüística valenciana. Miquel Nicolás.

Sobre poesia i poètica. Notes de literatura comparada. Jaume Pérez Montaner

Car puys que axí és, yo só prest: les conjuncions causals en el Curial e Güelfa. Manuel Pérez Saldanya i Anna Pineda

La Gramàtica històrica com a exponent de la Història de la llengua. Els valors semàntics del pronom adverbial en en català antic. Josep E. Ribera

La identitat del poeta Francesc Ferrer (València, ca. 1400-1462). Mateu Rodrigo Lizondo.

Alguns apunts sobre l’oració en els sermons de sant Vicent Ferrer. Josep E. Rubio.

Història, ficció i discurs literari. A propòsit d’uns relats de J. F. Mira. Vicent Salvador

Les perífrasis modals catalanes: prescripció i descripció. Andreu Sentí.

Curial contra els lleons, en un «corral» de Tunis. Sobre la concurrència d’un infant de Castella i un Cardona català en la ficció curialesca. Abel Soler.

L’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana i el mestratge de Josep Lluís Bausset. Santi Vallés.