Vivir a crédito en la Valencia medieval

De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio

Juan V. García Marsilla

Col·lecció: Oberta, 84

ISBN: 978-84-370-5479-7

Matèria: història

Submatèries: història medieval

Idioma: castellà

Any ed.: 2002

Enquadernació: rústica

Format: 17 x 23 cm

Pàgines: 416 pp.

25,00 €

Sinopsi

Detalles

La ciutat de València era, des del segle XIII, el centre d'un important mercat del crèdit que s'articulava en distints nivells, des dels simples préstecs al consum fins les primeres manifestacions de la banda i el canvi internacional. Tanmateix, totes aquelles operacions, pactades a curt termini i amb alts interessos, mancaven de la flexibilitat necessària per tal d'assegurar un creixement econòmic sostingut. És per açò, la difusió del censal o renta constituïda des de mitjans del Tres-cents suposà una autèntica revolució financera, en la que àmplies capes de la societat, i fins els mateixos municipis, van poder aconseguir crèdits barats i sense una data fixa per a la devolució del capital. A més, la inversió en censals, protagonitzada tant per mercaders com per nobles, vídues u hospitals, va fer circular els diners i proporcionà a la societat valenciana l'estabilitat sobre la que s'assentà el seu esplendor econòmic i cultural en el segle XV.

Índex

Índex

ÍNDICE
Preámbulo
El marco histórico: La sociedad valenciana y el mercado en los siglos XIII y XIV
PRIMERA PARTE
EL CONTEXTO ECONÓMICO. LOS TIPOS DE PRÉSTAMO ANTERIORES AL CENSAL
I. LAS FÓRMULAS CREDITICIAS MAYORITARIAS: EL MUTUUM Y LA COMANDA
1. El préstamo a corto plazo o mutuum
1.1 Las razones de la deuda.
1.2 Una inversión al alcance de muchos
2. El contrato de depósito o comanda
2.1 Dinero para negociar, dinero para guardar
2.2 La alternativa al mutuum
II. LAS COMPRAVENTAS A CRÉDITO Y LAS OBLIGACIONES
1. Las cuentas del pequeño comercio
2. Las obligaciones ante el justícia
III. LAS OBLIGACIONS DELS JUEUS Y EL PAPEL DE LOS HEBREOS EN EL MERCADO DEL CRÉDITO
1. Usureros oficiales
2. Los príncipes del préstamo
3. Una clientela rural
IV. LA BANCA Y LOS CONTRATOS DE CAMBIO
1. Los negocios de una banca incipiente
2. Mediadores de capital
3. En las grandes redes del crédito internacional
V. UNA SOCIEDAD QUE VIVE A CRÉDITO
SEGUNDA PARTE
LOS ORÍGENES DEL CENSAL
VI. UN PAÍS DE ENFITEUTAS. LA ESTRUCTURA DE LA PROPIEDAD Y SU INCIDENCIA EN LA GÉNESIS DEL CENSAL
1. Unas explotaciones dispersas y cambiantes
2. La extrema fragmentación del parcelario
3. Un espacio urbano en transformación
4. Alodio y enfiteusis
5. El peso de los censos
VII. LOS CENSOS COMO OBJETO DE COMERCIO HASTA MEDIADOS DEL SIGLO XIV
1. Un mercado limitado y discontinuo
2. Las pautas del comercio de censos
VIII. LA MUTACIÓN DECISIVA: DEL CENSO CONSTITUIDO AL CENSAL MORT
1. La venta de dominios directos
2. La renta sin dominio. El censal en sus orígenes
3. El despegue del mercado crediticio
4. Cronología de una sustitución
IX. LAS CLAVES DEL ÉXITO DEL NUEVO SISTEMA CREDITICIO.
1. El beneficio de los deudores.
2. El censal como lógica de inversión
3. La superación de las trabas legales y espirituales
TERCERA PARTE
LA IRRUPCIÓN DEL CENSAL EN EL ÁMBITO PÚBLICO
X. LA DEUDA DEL MUNICIPIO ANTES DEL CENSAL
1. Los cambistas y la administración municipal
2. El anonimato de los acreedores
3. Préstamos forzosos y en especie
XI. EL LARGO CAMINO HACIA EL CENSAL
1. El impulso de la coyuntura
2. La primera venta de censales del municipio
3. Hacia la consolidación del sistema censal
XII. LOS ACREEDORES DEL MUNICIPIO: DE LA HETEROGENEIDAD A LA NORMALIZACIÓN
1. Las mil caras de la deuda
2. La selección de los acreedores
3. La madurez de las finanzas municipales: censales de privilegiados e impuestos fijos
XIII. LAS OTRAS INSTITUCIONES: LOS MUNICIPIOS DEL REINO, LA GENERALITAT Y LA BAILÍA
1. Municipios del reino y censalistas de la ciudad
2. Las dificultades de un organismo efímero: los censales de la Generalitat
3. Los censales de la bailía
CUARTA PARTE
LA CONSOLIDACIÓN DEL CENSAL COMO FÓRMULA CREDITÍCIA MAYORITARIA
XIV. EL PERÍODO 1350-1390: LA GRAN DIFUSIÓN DEL CENSAL
XV. EL MERCADO DE LOS CENSALES Y SUS PROTAGONISTAS
1. Liquidez para la empresa familiar
2. Los proveedores de capital
3. Un mercado despersonalizado
XVI. CLÁUSULAS Y EXCEPCIONES. LA CRECIENTE COMPLEJIDAD DEL FORMULARIO DEL CENSAL
1. Garantías para el acreedor. Hacia una concepción personalizada del crédito censal
2. La duración de un crédito perpetuo
XVII. LA PERVIVENCIA DE FORMAS ANTIGUAS DE PRÉSTAMO
1. Vestigios del pasado
2. Los reductos de la usura
XVIII. LOS CENSALES EN LA MORAL Y EN LA LEY
1. La polémica en torno a la usura y los censales
2. Un caparazón legal para los censales
CONCLUSIONES: LA SOCIEDAD DEL CENSAL
ABREVIATURAS, FUENTES Y BIBLIOGRAFÍA

Citació

García Marsilla, J. V. [Juan Vicente] (2002). Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. Universitat de València.

García Marsilla, Juan Vicente. Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. Universitat de València, 2002.

GARCÍA MARSILLA, Juan Vicente. Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. Valencia: Universitat de València, 2002. ISBN 978-84-370-5479-7.

García Marsilla, Juan Vicente. Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. Valencia: Universitat de València; 2002. 416 p.

Copiar al portapapeles