Vil·les, alqueries i cases de camp

Aquest volum reuneix les contribucions presentades a la sessió monogràfica “Vil·les, alqueries i cases de camp. Poblament dispers, noves poblacions i urbanitzacions a la Ribera del Xúquer”, celebrada en el marc de la XVII Assemblea d’Història de la Ribera, que va tenir lloc a la Pobla Llarga els dies 18, 19 i 20 de novembre de 2016, un tema particularment escaient en el cas de la Ribera, on l’assentament humà ha conegut, al costat dels nuclis concentrats, diverses formes de dispersió, des de les vil·les romanes i les alqueries medievals fins als horts i masies d’època moderna o les urbanitzacions i segones residències de les últimes dècades. Efectivament, l’ocupació humana del territori sempre s’ha realitzat o bé de manera concentrada en ciutats o pobles de certa entitat, o bé de manera dispersa en el medi rural, dues modalitats de poblament íntimament lligades i que han experimentat vaivens al compàs del context històric de cada moment. I així, mentre que en èpoques d’inseguretat i recessió la població s’ha refugiat en les muntanyes o s’ha concentrat en uns pocs nuclis, en èpoques d’estabilitat i expansió hi ha hagut una tendència a baixar al pla i ocupar la major part del territori de la comarca. És el que succeí durant el període de ‘pax romana’, quan sorgiren nombroses vil·les rústiques per tot arreu, o, segles més tard, durant l’esplendor musulmana, quan fou ocupat pràcticament tot l’espai cultivable, amb els rafals, de caràcter aristocràtic i privat, i les alqueries, de caràcter més comunitari. O en èpoques més moderns i fins i tot actuals, quan el paisatge rural s’ha emplenat d’horts, xalets aïllats de segona residència i urbanitzacions que sovint són utilitzades com a primera residència. Historiadors, tècnics i polítics podran trobar en aquest llibre, a més d’informació especialitzada i precisa, una llarga perspectiva temporal des de la qual afrontar i tractar de resoldre els problemes de l’avui i del demà referents a l’eclosió d’urbanitzacions i segones residències i a un poblament cada vegada més dispers, però que demanda els mateixos serveis que el poblament concentrat tradicional.

Pròleg
Apuntes sobre el poblamiento romano en La Ribera y sus antecedentes
L’anàlisi de l’explotació agrària intensiva romana al riu Magre. Primeres valoracions
El proceso de transformación del lino en la villa romana de Cornelivs. Fase final
La vil·la rústica romana de la Sénia, Benimodo
Troballa de dues monedes romanes al Tossalet
Formació vial i poblament a la vora dreta de la ribera alta del Xúquer. Assentaments caminers i remots guals del Xúquer
La intervenció arqueològica en la torre-portal de Massalavés, un recorregut des d’època andalusina fins a època contemporània
Les alqueries de la Ribera al segle XIII. De la societat islàmica a la feudal
L’alqueria i granja de Sinyent (Polinyà de Xúquer)
L’hàbitat dispers a la Ribera Baixa del Xúquer: heretats, terratinents i llauradors. (Segles XIII-XV)
D’alqueria a partida: el despoblat d’Aurí a les darreries del segle xv
Benimaclí y La Pobla: el problema de la despoblación
Els forns de les alqueries de Polinyà i Sinyent: 1432-1465. Anàlisi d’unes instal·lacions de reialenc
Renda senyorial i explotació agrària: l’arrendament de l’alqueria de Berfull a l’inici del segle XVI
Els establiments particulars d’Antella de l’any 1612: «Els papers de Castelló»
Poblament dispers a Guadassuar (segles XVI-XX)
La conformació del poblament dispers de la Ribera durant els segles XVIII-XIX
Un recorregut pels horts històrics de Benifaió
L’Alquerieta d’Alzira. De caseriu a barri integrat en la ciutat
Arquitectura rural a Sollana
La fragilitat de la memòria: població dispersa i forastera a la Pobla Llarga durant el segle XX
Distribución irregular de las segundas residencias en la comarca de la Ribera desde los años 60 del siglo xx: impactos ambientales derivados del sellado del suelo
Gavarda, novembre de 1991. Història d’un nou emplaçament
El poblament. Proposta didàctica.