Vida i mort de la llengua llatina

Mateu Aimeric fou un professor destacat de la Universitat de Cervera i membre de la Companyia de Jesús desterrat a Itàlia. La seva obra principal, 'Paradores sobre la vida i la mort de la llengua llatina', és un dels darrers intents de defensa de la pervivència del llatí en una Europa que ja començava a trencar amb l'Antic Règim i veia davant seu les possibilitats il·limitades de la ciència i de la filosofia il·lustrades. Josep Luís Teodoro presenta l'edició comentada i anotada d'aquesta obra polèmica, titulada 'Quinti Moderati Censorini de vita et morte Latinae linguae paradoxa philologica' (Ferrara, 1780), i dóna compte dels motius de la seva publicació i del debat que aixecà entre alguns erudits del nord d'Itàlia. Aquest llibre, doncs, és una peça molt interessant en el gran mosaic de la discussió sobre la vitalitat de la llengua llatina que tingué lloc a la Itàlia de les acaballes del segle XVIII, i permet d'entendre el rerefons filosòfic de la discussió amb molta més claredat que les obre dels altres polemistes, com D'Alembert, Zorzi, Vannetti o Ferri, que se circumscriuen als arguments purament filològics.

ÍNDEX
PREFACI
I. APUNTS BIOGRÀFICS I CULTURALS
1. Bibliografia sobre Mateu Aimeric
2. Notícies sobre la vida de Mateu Aimeric
3. La formació d’Aimeric i l’ambient cultural a Cervera
4. Les inquietuds filosòfiques
5. Les inquietuds històriques
6. Inserció dels expulsos en l’ambient cultural nord-italià
II. ELS PARADOXA PHILOLOGICA I LA POLÈMICA SOBRE LA VIGÈNCIA DE LA LLENGUA LLATINA
1. L’estructura formal
2. Els personatges.
3. Les idees lingüístiques d’Aimeric
4. L’anomenada questione della lingua
5. Les reaccions a les Réflexions de D’Alembert
6. La inserció dels paradoxa en la questione della lingua
III. L’EDICIÓ DEL TEXT
1. Característiques de la impressió
2. Criteris d’edició
3. La llengua de la traducció
IV. PARADOXES FILOLÒGIQUES DE Q. MODERAT CENSORÍ SOBRE LA VIDA I LA MORT DE LA LLENGUA LLATINA
1. Dedicatòria
2. Salutació de l’editor de l’obra
3. Dissertació I, on es tracta si és permès o il·lícit d’augmentar la riquesa de la llengua llatina amb mots nous i inusitats
4. Anotacions
5. Dissertació II, on es tracta si a hores d’ara cal considerar la llengua llatina viva o morta
6. Anotacions
7. Dissertació III, on es veu si els primitius escriptors cristians i els pares de l’Església van ser corruptors de la llengua llatina o llurs benefactors
8. Anotacions
9. Dissertació IV, on s’exposa l’opinió de Censorí sobre la Història crítica de la llengua llatina de Johann Georg Walch en un col·loqui mantingut amb alguns confrares que diligentment van eixir-li a l’encontre quan tornava a Ferrara des d’un llogaret veí.
10. Anotacions
11. Dissertació V, que és apèndix de la dissertació III, sobre la vida i la mort de la llengua llatina, on es mostra que són vans els intents dels moderns filòsofs, per més enginy que demostrin, d’adquirir la divina sapiència sense el diví mestratge i guia de les Sagrades Escriptures
12. Anotacions
13. Advertiment al lector erudit, estudiós de l’Antiguitat
BIBLIOGRAFIA