Vesuvi a casa

L’assaig d’Adrienne Rich, fonamental dins la crítica literària feminista, canvià la forma de llegir l’obra d’Emily Dickinson, la poeta anglòfona més avantguardista del segle XIX. Bandeja la llegenda de la tímida reclusa d’Amherst, per a presentar-la com a una creadora conscient de les extraordinàries dimensions del seu talent, que trià l’allunyament del món per construir-se un espai de llibertat artística. Rich interpreta les seues imatges volcàniques com a símbol fonamental de la seua poètica. La violència del foc que esclata de sobte i causa destrucció nia al si de la llar tradicional, i Rich afirma que la poesia dickinsoniana és transgressora perquè aquest poder hi està controlat. El volcà és perillós per allò que amaga; els silencis de Dickinson són prova de la seua transgressió en aparença continguda. De la lectura de Rich emergeix una poeta conflictiva que, lluny de ser una senzilla víctima dels constrenyiments de l’època, va saber aprofitar les circumstàncies per a construir la seua obra poètica.

Poeta, pensadora, teòrica feminista i icona lesbiana, Adrienne Rich (1919-2012) va fer de la història de les dones oblidades o malenteses el focus principal de la seua poètica. Els més de vint llibres que componen la seua obra poètica i assagística mostren un compromís cívic constant i un recorregut reivindicatiu del fet de ser dona. A mesura que Rich anava deslliurant-se de la dependència dels models poètics masculins i abraçava el feminisme lèsbic com a estil de vida personal, estratègia poètica i visió política, la figura de Dickinson cobrava més importància per a ella, fins que la va convertir en mare poètica. Rich subratlla l’existència de la màscara que Dickinson creà al llarg dels anys en poemes sorprenents, tant per la dicció com per la puntuació, i conclou que, darrere de la dona que atenia amb cura el jardí o feia les faenes més banals de la llar, s’amagava una ment brillant que expressava els seus pensaments amb un llenguatge original, o millor encara, que guardava silencis per a fer realitat els seus propòsits d’innovació i transgressió.

Pròleg per Vicent Berenguer

Introducció per Carme Manuel

Vesuvi a casa. El poder d’Emily Dickinson

Bibliografia