Un somni europeu

Aquest llibre proposa una història integral de la Literatura Comparada des de la invenció de la Weltliteratur per Goethe fins al principi del segle XX i una discussió intensa de la idea mateixa del comparatisme. Però més enllà d'això, s'interroga sobre la profunda imbricació politicocultural de la noció de literatura universal amb les literatures nacionals, un element clau en la formació o recuperació d'una eventual identitat europea. Una revisió atenta dels precedents i la institucionalització i el desenvolupament acadèmic de la Literatura Comparada mostra clarament la seua dimensió política i la relació complexa amb el marc cultural internament diferenciat i esquinçat, però en el fons dotat d'una dimensió unitària, que és Europa. Per tant, aquestes pàgines reconstrueixen també un aspecte cabdal de la història cultural europea.

ÍNDEX

Introducció: Cap a una història intel·lectual de la Literatura Comparada en Europa

1. Qüestió de principis

2. Una paradoxa inicial

Primera part

De la Weltliteratur a la Literatura Comparada

I. Goethe en 1827: la invenció de la Weltliteratur

1. Un nou marc per a la identitat i l’alteritat

2. Madame de Staël: a la recerca del comparatisme

3. Heroisme de la Weltliteratur

Literatura per a un món en transformació

Thomas Carlyle o l’epistolaritat

La tasca dels traductors

4. El llenguatge de la Weltliteratur. Goethe, lector de Le Globe

La importància de les revistes

Le Globe i la Weltliteratur

Els límits de Le Globe

Una invenció global

5. La idea de nació en la Weltliteratur

6. Necessitat de la Weltliteratur

Weltliteratur, cosmopolitisme, humanitat

Silenci de la Weltliteratur

II. Cap a la Literatura Comparada

1. Història natural i naturalesa històrica d’un nom

2. Presència i absència de Goethe: de Le Globe als Deux mondes

Abel-François Villemain

Jean-Jacques Ampère

Philarète Euphemon Chasles

Edgar Quinet a Lió

Sainte-Beuve, una biografia per al comparatisme

3. Comparativisme

Segona part

La invenció de la Literatura Comparada

I. Temptatives comparatistes

1. Hugo von Meltzl i Max Koch cara a cara

2. Perspectiva des de Suïssa

II. Joseph Texte: la Literatura Comparada com a voluntat europeista

1. Joseph Texte a Lió

2. Ferdinand Brunetière, uns subratllats de Texte

3. La recepció de Joseph Texte

4. França i el nou cosmopolitisme

5. Metodologia comparatista: entre història i política

III. 1900: punt d’arribada, punt de partida

1. El congrés de 1900

Un espai buit

Brunetière, literatura europea i Literatura Comparada

Discrepàncies imperceptibles, diferències perceptibles

2. Fernand Baldensperger a Lió

Cloenda. El camp comparatista