‘Un Pas de Deux, Un Pas de Dieu’ is a play depicting a meeting of Thomas Merton, twentieth-century Catholic monk and author, and Anne Bradstreet, one of the first published Puritan poets in New England. The play is set at Gethsemani, the Abbey in Kentucky, where Merton lived for half his life. The time is six months after his death, the day of the publication of his novel, ‘My Argument with the Gestapo’. Merton’s abiding interest in the publication of this work, a profound statement against war, is a continuing theme throughout the play. Anne Bradstreet recites a portion of her poem “Contemplations” intruding on Merton’s solitude, much to his dismay. She is lost and seeking her home and is frightened by this “popish” monastery she has encountered. Thus the dialogue begins and progresses from concern with outer appearances (Merton had no use for Puritans and Bradstreet had a fear of Catholics), which are so different, to their inner lives, which are very similar. There is a realization that they are possibly in Purgatory and an exchange of thoughts on Salvation and God, church, the role of women, of family, of war and, of course, of writing. The play ends with a scene in which the two share bread, wine, and Trappist cheese. The poetry of each writer is used at times in the play. Bradstreet and Merton were witty, erudite individuals and the dialogue throughout shows their humor.

Thomas Merton, monjo catòlic i escriptor del segle XX, i Anne Bradstreet, una de les primeres poetes puritanes publicades a Nova Anglaterra, es troben a Gethsemani, l’abadia de Kentucky on Merton va viure la meitat de la seua vida, sis mesos després de la mort d’aquest darrer, en concret, el dia de la publicació de la seua novel·la ‘My Argument with the Gestapo’. L’interés de Merton per la publicació del seu llibre, una profunda declaració contra la guerra, és un tema recurrent al llarg de l’obra. El diàleg arranca quan Anne Bradstreet, recitant una part del seu poema “Contemplations”, interromp la soledat del consternat Merton. Ella s’ha perdut mentre buscava sa casa i està espantada pel monestir “papista” que s’ha trobat. La peça, esquitxada de la poesia de cadascun dels escriptors, passa de la preocupació per les aparences externes (a Merton no li agradaven els puritans i Bradstreet temia els catòlics), que són tan diferents, a les seues vides interiors, que són molt semblants. S’adonen que possiblement són al purgatori i intercanvien pensaments sobre la salvació i Déu, l’Església, el paper de la dona, de la família, de la guerra i, per descomptat, de l’escriptura. L’obra acaba amb una escena en què comparteixen pa, vi i formatge trapenc. Bradstreet i Merton eren persones enginyoses i erudites, i els diàlegs mostren el seu sentit de l’humor.

Índice

INTRODUCCIÓN

I.Marco preliminar Fernando Beltrán Llavador

II.Introducción de la autora a su obra Christine Jensen Hogan

III.Introducción a la vida y a la obra de Anne Bradstreet Carme Manuel

UN PAS DE DEUX, UN PAS DE DIEU

Traducción al español Fernando Beltrán Llavador

Original inglés Christine Jensen Hogan